La frivolitat de Zapatero que comparteix el PSC

Segons publica Javier Valenzuela en el seu llibre “Viatjant amb ZP” confirma i explica que el President del Govern Espanyol no tenia cap pla quan s’embarca en donar suport a l’estatut que aprovi el Parlament de Catalunya.

I també confirma el nivell d’inseguretat i de frivolitat quan escriu que tampoc tenia pla quan encara les converses amb ETA. Javier Valenzuela va ser durant dos anys Director General d’informació internacional ell és periodista i amb aquestes sorprenents declaracions confirma que per triomfar en el PSOE cal ésser com més frívol millor.

D’aquesta manera podem comprovar i confirmar el que ja habiem avançat, que l’entorn més proper i que manar en el PSOE no te cap més projecte que aguantar en el poder quan més temps millor.

Teresa Cunillera, Carme Chacon, són exemples clars de manca total de coherència quan és dediquen a boicotejar qualsevol proposta que be de Catalunya, fins i tot si be del mateix Govern del President Montilla.

L’enemic el tenim més proper que mai, com a mínim amb el PP saps com vol liquidar-te, i tens capacitat de defensa, el PSOE/botiflers del PSC ho fan a traició, i Cunillera i Chacon representant el poder dels catalans botiflers a Madrid.

Se sumen a la llarga tradició de botiflers al servei d’Espanya, Miquel Roca, Narcís Serra, Duran i Lleida, Cunillera, Chacon,..........

cat.confidencial@gmail.com

Cunillera & Chacon, Que farà ZP amb el reportatge de TeleMadrid?

Moureu el cul per tal que l’estat denuncií l’actitud xenòfoba de TeleMadrid?
Exigireu al Govern Espanyol que surti en defensa de la dignitat d’un poble? O fareu com sempre callant i mirant cap a un altre costat.

Aquest vídeo és un clar exemple del joc brut que practica el Govern del PSOE cap a Catalunya, l’excusa sempre és el PP. Prou d’insults al Poble de Catalunya.

Cunillera & Chacon, al servei d’Espanya, en contra de Catalunya

Dues dones amb plens poder dins del PSOE, son les persones col·locades per impedir qualsevol vel·leïtat que pugui afavorir a Catalunya. No es conformen amb controlar els seus diputats, volen controlar-ho tot, i si fa falta juguen brut.

Darrerament perdent els papers amb els diputats d’esquerra, principalment en Tardà i en Puig, que no accepten i ni fan cas de les pressions dels socialistes, en aquests moments la seva obsessió es intentar ridiculitzar als diputats republicans.

Malauradament per la parelleta, les actuacions dels diputats catalans de CiU, IC i ERC cada cop són més difícils de controlar, fins i tot la Cunillera desesperada es dedica a enviar cartes a Palau per desprestigiar als diputats díscols.

De totes maneres la tàctica de la parelleta de diputades socialistes no els hi surt gens bé, en les darreres setmanes han perdut més d’una votació i les alarmes s’han despertat en el grup socialista, algú ha plantejat que la tàctica de la confusió no porta enlloc.

El PSC, “els mamporreros” del PSOE a Madrid, la seva tasca, desacreditar l’actitud ferma d’Esquerra e IC

Són la primera línia de foc, son aquelles forces que tenen poca importància i que poden ésser sacrificades sense cap cost polític o humà. Si estiguéssim en guerra serien la primera línia que cau com mosques, sense ni tant sols tenir un bon enterrament i un bon funeral.

Cada cop que IC i ERC mostren fermesa, Teresa Cunillera i els seus boys començant a maniobrar, comencen a voler manipular per debilitar als Joan Herrera i Tardà de torn. Per això quan “confidencial.cat” sent les paraules del cap del PSC José Montilla, presentant el seu partit com els salvadors de Catalunya, a uns quants, que ja fa temps que ens afaitem, ens indigna la hipocresia del PSC.

Cal veure, estar a Madrid, i comprovar el grau de genuflexió que practiquen els diputats i diputades del PSC, en boca petita, fins i tot ho diuen, però fan el trist paper, prohibit defensar els interessos de Catalunya, País Valencia o les Illes, aquest és el recte paper que amb ma ferma dirigeix la veterana Tere Cunillera, amb Carme Chacon i Dani Fernández (el coordinador que les aguanta).

Teresa Cunillera (PSC) un perill pels diputats que defensen Catalunya.

Tere Cunillera és una veterana diputada del PSC de Lleida que porta molts anys movent els fils per Madrid. Molt ben situada dins el PSOE exerceix amb ma dura la seva autoritat, una autoritat al servei d’Espanya i del PSOE i en contra dels interessos de Catalunya.

Qualsevol diputat o diputada del PSC, si vol pintar alguna cosa a Madrid ha de portar-se molt bé amb ella, en cas contrari ho te tot perdut. Però en aquesta legislatura les coses se li han complicat, la irrupció del Grup Parlamentari d’ERC, amb gent sense complexos com en Joan Tardà, Joan Puig o Jordi Ramon, l’ha descol·locada i li ha fet perdre moltes vegades els papers.

La situació a més se li ha complicat amb l’actitud de CiU i IC que han vist que la diputada socialista no és de fiar, tot al contrari, intenta degradar i malparlar dels diputats que no es rendeixen.

En els darrers dies diversos confidencials han publicat que la Cunillera ha traït al actual Conseller d’Agricultura Joaquim Llena i ha facilitat informació dels negocis del Conseller a la premsa. Cunillera fins ara era coneguda per ser avaladora del Conseller Llena, que ha passat per aquesta traïció?

La desconfiança cap al Conseller, diuen que amb l’edat una persona és més desconfiada, i cada dia veu com perd influencies tant a Madrid com a Lleida, fins i tot diuen que està dolguda, no s’entén amb l’actual portaveu del PSOE Lopez Garrido i troba a faltar els temps d’Alfredo Perez Rubalcaba.

Diuen que quan el PSOE perd una votació per culpa dels diputats de CiU, ERC o IC agafa una mala llet de campionat i es dedica a intoxicar.

De la Vega, De la Vogue.......

El PSC ha volgut reaccionar davant la situació creada i que arriba de Madrid de paràlisis dels desplegament de l’estatut, del caos de les rodalies Renfe, del drama de l’aeroport, en aquest sentit han fet venir a la ministra - imatge del Govern Espanyol Mª Teresa Fernandez de la Vega, el clàssic polític embaucador.

Ha demanat perdó i tots contents? Doncs no, de cap de les maneres, ja no ens conformem amb disculpes, volem fets, no paraules. Estem farts de ser els que paguem totes les factures i a sobre els més malvistos.

Sr. Montilla, President del País, fets, fets i fets i a partir d’aquí podem parlar, ja no ens enganyen en paraules embaucadores i plenes de tarannà, Bambí Zapatero s’ha acabat, el mal estatut pactat entre ZP i Mas ens porta al desastre.

Que ens el tombin l’Estatut, si és que en tenen, veurem aleshores el que passa. Ja pot dir l’il·luminat de l’IZETA (PSC) que això de l’autodeterminació no te sentit, ni tampoc vol un Kosovo, o quelcom semblant.

Izeta, nosaltres volem Kosovo, Macedonia, Eslovenia, Escòcia, Euskadi, Galícia i el que calgui, la llibertat dels pobles per damunt de tot.



cat.confidencial@gmail.com

Que ens tombin l’Estatut, aleshores veurem si tenim governants a l’alçada del País.

Estem d’acord amb l’ex-conseller Carretero, vist que a Madrid no estan per la labor de desenvolupar el minsa Estatut aprovat, ara toca que ens el tombin, que quedin amb el cul a l’aire i aleshores veurem si existeix a Catalunya una classe política amb capacitat de decidir pensant amb el País.

Ens alegrem que Carretero coincideixi amb les tesis de Confidencialcat que ja hem expressat dies enrera, sabem a més, que existeix preocupació entre els partits polítics davant una excessiva retallada de l’Estatut, que podria portar a un profund descontentament de la ciutadania d’aquest País.

També estem d’acord amb la conferencia del Vice-president del de la Generalitat Josep Lluís Carod Rovira advertint que amb un Estatut retallat només ens queda la sobirania. A veure si és veritat.

Que Espanya ens tombi l’Estatut
Ara volem decidir

“Som una nació i tenim el dret de decidir”

Avui fa un any, milers de persones varen sortir al carrer per expressar el seu desig de decidir, la gent de la Plataforma pel dret a decidir ha decidit amb encert tornar a la plena activitat.

Avui mateix han celebrat un acte a Barcelona per iniciar la campanya de recollides de signatures per demanar que tots els Parlaments Nacionals dels Països Catalans tinguin el dret de convocar referèndums.

Confidencial.cat neix seguint l’esperit del 18-F pel dret a decidir, per tant ens encoratja que la Plataforma torni a engegar la maquinaria, ara més que mai ens cal una societat civil forta.




L’acord Mas-Zp va retallar l’estatut del 30 de setembre, ara l’Estat i el PSOE amb l’excusa del moment polític preparant la segona retallada, per una doble via, d’un costat per la retallada del Constitucional i per un altre, via invasió competèncial i el retràs del desenvolupament de l’Estatut.

El futur sens dubte passa per el conflicte democràtic amb Espanya, i per tant per l’exercici del dret a l’autodeterminació. Tenim tot el dret a decidir i ni Espanya ni França tenen dret a impedir-nos.

No a la MAT: Els Catalans haurem de votar Ségolène Royal

Els diferents col·lectius que no volen la MAT que engloben la societat civil i ajuntaments de tots costats dels Pirineus es van reunir amb l’assessor en temes de medi Ambient de la candidata socialista a la Presidència de la República Francesa Ségolène Royal.

Bruno Rebelle assessor de la candidata socialista a la Presidència de la República es va comprometre en cas de guanyar les eleccions de posar tot el projecta a zero per tal de poder treballar amb tots els documents a sobre la taula i no caure amb les falses demandes d’energia.

L’assessor de la candidata socialista es va sorprendre de l’actitud poc clara de les autoritats espanyoles i catalanes per tal de poder efectuar un estudi real amb tota la documentació a sobre la taula.

A veure si en aquesta línia els ciutadans del Principat haurem de votar a Ségolène Royal per tal de poder garantir un procés just en respecte aquesta infrastructura, amb declaracions com les fetes per l’assessor de la candidata socialista, IC i ERC haurien d’aprofitar-ho per obrir sense por el debat davant Montilla.

Tenim una oportunitat d’or per desmuntar el lobby energètic, que mou molts diners fins i tot en campanyes electorals, els talls de corrent a la Costa Brava son culpa de la manca d’inversions d’una companyia com ENDESA que només ha estat preocupada per evitar l’OPA de Gas Natural en benefici de l’alemanya E’ON.

La MAT avui és menys necessària que mai, i Ségolène Royal ens ha donat la corda, ara els hi toca a Carod i Saura jugar la partida en clau de preservació del País.

Els insults del Conseller Nadal al Síndic d’Aran Carles Barrera molesta al President Montilla.

El President Montilla ha cridat l’atenció del Conseller de PTOP Joaquim Nadal per el to de la seva intervenció en el Parlament de Catalunya en referència al Síndic d’Aran.

En un to molt desagradable el Conseller Nadal va tirar pilotes fora en respecta a la seva responsabilitat i va replicar amb dures critiques a Carles Barrera a qui va acusar de deslleial al Govern de la Generalitat de Catalunya en referència a la seva actuació en tot el referit al maleït accident del Túnel de Vielha.

Carles Barrera ha demanat per carta al President Montilla i mitjançant els mitjans de comunicació una rectificació pública al Conseller Nadal, el que ha provocat un profund malestar a l’entorn del President. El qual, ha fet arribar a la família socialista Gironina el seu disgust.

Montilla parla poc, però executa, un avís al tot poderós Nadal de que les coses canvien o pot tenir els dies comptats.

PSOE i PP bocamolls en temes d’igualtat de gènere (acord per retardar aplicar la llei fins a les eleccions municipals de 2011)

L’escàndol està a punt d’esclatar, en aquests moments, la llei d’igualtat de gènere s’està tramitant al Senat amb l’objectiu que quedi aprovada abans de les municipals i entri en vigor cara a la composició de les llistes d’aquestes eleccions.

En el que afecta a la composició de les llistes municipals estableix que en trams de cinc, el genera ha d’estar representat en proporció 2/3 o 3/2 fins al final, aquesta proposta que tant el PP com el PSOE s’han omplert la boca ha provocat nervis en les delegacions territorials d’aquests partits, davant la dificultat que es troben per complir el mandat de la llei.

Tant al carrer Gènova (PP) com a Ferraz (PSOE) s’han disparat les senyals d’alarma, i el tema s’ha posat en comú en les habituals reunions dels portaveus parlamentaris d’aquests partits, Zaplana (PP) i López Garrido (PSOE) han plantejat una moratòria d’aplicació fins a les properes eleccions municipals.

L’escàndol està servit, ara estant pactant la manera d’amagar la hipocresia insensata del PSOE i del PP i per evitar que el sector femení d’aquest dos partits munti en còlera.

En definitiva a l’hora de la veritat els defensors de l’esperit constitucional posant per davant de la igualtat, els interessos partidistes, dos perfectes exemples de bocamolls sense escrúpols.

cat.confidencial@gmail.com

Reagrupament.cat: una bufetada a CiU, al PSC i als seus satèl•lits

Joan Carretero sempre ha estat un home de poques paraules, però de conviccions clares i ho acaben de demostrar amb l’estrena de la pagina web www.reagrupament.cat amb la voluntat d’expressar la seves critiques a l’actual direcció republicana i ho volent fer-ho dins del mateix partit.

Volen crear una corrent interna, mecanisme previst en els estatuts dels republicans (3% de la militància) per tal de fomentar el debat i el canvi de l’estratègia de l’actual direcció.

Aquest plantejament és una mala noticia per tots aquells estrategs, tant del PSC com de CiU, que el que volen és la debilitat dels republicans. Per primera vegada una veu critica dins esquerra no fot el camp a la brava (Angel Colom, Pilar Rahola i altres).

Des de confidencialcat encoratgem a reagrupament.cat a continuar treballant per enfortir el camí cap a la sobirania plena.

Els sectors sobiranistes de CiU emprenyats per la manca de solidaritat del partit cap a Oleguer Presas

Campuzano, Rull, Vives i fins i tot el mateix Felip Puig no entenen les ordres estrictes de David Madí de passar del cas Oleguer Presas. Creuen un greu error deixar en mans republicanes la solidaritat cap al jugador.

Encara no entenent com la joguina de la fabrica Madí, el confidencial “tripartit-watch” ha pogut penjar un post atacant d’una manera tant barroera en l’estil Jiménez Losantos al portal “Vilaweb,” per haver dut a terme la campanya de boicot a Kelme i en defensa de Oleguer Presas.

Mentre i de manera oficial el responsable d’esports de CDC el diputat Maldonado, presentava la darrera pessebrada, un Club d’atletisme amb el nom del partit, mentre es deixava a la seva sort a l’Oleguer.

Amb actituds botifleres com aquestes, com poden atacar als republicans, com poden donar lliçons de catalanitat, quant resulta que a les primeres de canvi s’abaixen els pantalons, els sobiranistes ja poden fer crides a la unitat d’acció del nacionalisme, ja poden escriure articles com el que ha penjat en el seu bloc l’Antoni Vives, mentre no fotin un cop de puny sobiranista els republicans no so agafaren seriosament.

CiU i PSC s’amaguen per no defensar Oleguer Presas

Diuen que a l’hora de la veritat el PSC i CiU coincideixen quasi sempre, diuen que l’acord per governar junts la Generalitat desprès de les darreres eleccions estava quasi fet, diuen que van pactar les retallades a l’estatut, i diuen que les ambicions personals de Montilla i Mas va trencar l’acord.

Diuen també que l’acord que és va segellar a la Moncloa hi eren tots tres Zapatero, Mas i Montilla i que van pactar que qui guanyes governaria, i diuen que Mas encara no ha reaccionat per l’incompliment de Montilla i el silenci de Zapatero.

Però el que és veritat que quant toca es posen d’acord i ho acabem de veure amb el cas Oleguer Presas, el seu silenci còmplice és una vergonya, és un escàndol que siguin incapaços d’expressar la seva solidaritat davant els atacat que rep un ciutadà català per expressar la seva opinió.

Ja pot parlar CiU d’ERC, ja pot dir que s’han venut al socialistes, que s’han venut al poder de Madrid, però si ells són incapaços de sortir en defensa d’un noble ciutadà d’aquest País, com són capaços de donar lliçons de patriotisme.

PSC i CiU, deixeu ja de ser clients de “KELME.”

KELME=COPE=El Mundo=PP=Botiflers.

Més del mateix, són tots iguals, ells poden dir el volen, es llibertat d’expressió, nosaltres la bona gent que el que fem és defensar la llibertat i el País ens diuen terroristes, ens insulten, ens boicotegen, ens amenacen, ja ni ha prou.

Cap agressió sense resposta, és el que cal, denunciar més que mai, confidencial.cat no compra productes esportius, però ens sumem a la campanya “Kelme m’ha perdut com a client.”

Prou ja de demanar perdó, cal aflorar el conflicte democràtic contra Espanya, que és carreguin l’estatut, és el que han de fer, a veure si aleshores la clase política catalana compleix el que diu.

Que el magistrat vetat Pablo Pérez Tremps, que no plegui, per favor li hem de demanar, que no el substitueixin, que el Tribunal Constitucional si té pebrots que retalli l’estatut, acabem d’una vegada per totes amb la farsa de l’Espanya plural.

Que retallin l’Estatut, aleshores veurem que fan Mas, Montilla, Carod i Saura.........


cat.confidencial@gmail.com

El PSC perd els papers davant l’actitud d’esquerra

Els republicans s’han plantat en el tema del decret de la tercera hora, farts de l’actitud botiflera d’Ernest Maragall han dit prou i han forçat al govern de Montilla a presentar el recurs d’inconstitucionalitat.

Si que és veritat que han renunciat a presentar recurs contra la invasió competencial que segons l’Institut d’Estudis Autonòmics té la Llei de la Dependència, però en aquest tema han prioritat la política social i la demanda de les entitats del sector, segurament és un error però els republicans han volgut centrar la lluita en el decret d’ensenyament que els podria costar molt car en clau interna.

Carod i Puigcercòs veien amb preocupació que tenien que presentar batalla pel tema del català, una actitud laxa de la direcció republicana podria haver portat a una veritable revolta.

Però aquesta situació ha provocat nervis al carrer Nicaragua, si a tot plegat i com a conseqüència de la recusació del ponent progressista del Constitucional s’ha endegat una veritable guerra política pel control d’aquest organisme, el PSC i el PSOE s’hi juguen molt, una retallada brutal de l’estatut podria portar problemes als socialistes.

Precisament ahir el Conseller de la Vice-presidència en una conferencia a Palau va dir: Resultaria que nosaltres, tal com som i volem ser, no hi cabem a Espanya. Que el nostre Estatut no cap a la Constitució. Quina via ens queda, llavors, si no és la via sobiranista? Quant temps més hauran d'estar els nostres interessos pendents d'un vot, el vot d'un magistrat en un tribunal situat a 600 quilòmetres de distància, on es decideix sobre el nostre present i s'hipoteca el nostre futur?

Una advertència? Un avis? Unes frases per contenta les bases republicanes?
El temps ho dirà.

Tarda i Oleguer, dues veus que parlant clar contra un Estat Espanyol repressor.

Malgrat que alguns dirigents d’ERC i del FC Barcelona no els hi agradat les declaracions del diputat Tarda i d’Oleguer posant en qüestió la legitimitat d’un Estat Espanyol que és incapaç de complir la llei.

Les seves declaracions posant en dubte l’actitud democràtica de l’estat en el cas del pres d’ETA Iñaki de Juana Chaos han trasbalsat les consciències d’alguns que diuen considerar-se demòcrates.

La trajectòria compromesa social i nacional de Joan Tarda i Oleguer Preses són un exemple de treball al servei d’aquest país, són un exemple per molta gent, demanem des de confidencial.cat el suport cap aquestes persones per evitar que puguin ésser represaliades per les seves respectives organitzacions.

Carod i Laporta han de saber que denunciarem qualsevol intent de linxament de Tardà i Oleguer, que és mereixen tot el nostre suport, han dit el que pensen molts, la justícia d’aquest estat està com està, una justícia llunyana dels ciutadans no ens pot donar lliçons de democràcia.

Només el diàleg pot acabar amb la violència, la història ens ho demostra, ara més que mai cal diàleg i no hipocresia.

El Tribunal Constitucional es carrega l’Estatut de Catalunya

El PP s’han surt amb la seva, amb la recusació del membre del Tribunal Constitucionals Pablo Pérez Tremps per un estudi que el Govern de Jordi Pujol li va encarregar, la majoria conservadora s’ha apoderat del poder de decisió respecte als set recursos presentats contra l’Estatut de Catalunya.

L’estatut rebaixat per l’acord Mas-ZP i beneït pel govern del tripartit anomenat d’entesa està condemnat al fracàs, està clar que el Tribunal Constitucional de clara majoria conservadora donarà la raó a molt bona part dels recursos presentats, segurament l’apartat de la llengua catalana serà un dels mes afectats, un dels pocs avenços de l’actual estatut serà retallat pel mateix tribuna.

Davant d’aquesta situació i vistos els antecedents de la mal anomenada “justícia” d’Espanya està clar que el Tribunal Constitucional es carregarà l’Estatut de Catalunya.

I ara que pensen fer els partits polítics d’aquest país, CiU, PSC, ERC, IC/EUiA? De que ens serveix assumir la responsabilitat espanyola? Els ciutadans d’aquest país aspiren a una Catalunya més sobirana, a una Catalunya més lliure, la via de pactar amb Espanya ja no serveix, la previsible retallada a l’estatut per part del Constitucional ens demostra un cop més que amb Espanya no ja res a fer.

Diuen que no ja mal, que per bé no vingui, la vergonya d’una sentencia del Constitucional contra un estatut ja retallat, ens ha d’obrir les portes a la presentació i extensió del conflicte amb Espanya. Adéu a l’estatut de la Moncloa, ara és l’hora de decidir dels catalans i catalanes. Adéu Espanya.

cat.confidencial@gmail.com

Nadal histèric per les llargues d’esquerra, vol governar la Diputació de Girona costi el que costi, i està disposat a tot!!!!!

L’amo, el totpoderós Joaquim Nadal comença a estar fart de les llargues que li dona esquerra a la proposta d’estendre el tripartit a les comarques gironines a les properes eleccions municipals.

Nadal està que no dorm davant el fet que els republicans no contestin les seves ofertes, l’amo ha proposat un pacte gironí que s’estendria a la majoria de municipis, consells comarcals i a la reina de la corona, és a dir la Diputació.

De totes maneres els socialistes gironins i el seu cap, poden ésser cridats a capítol per Montilla davant la crisis permanent dels socialistes gironins, primer els hi plega del partit l’alcalde de Riudarenes i diputat provincial Jordi Gironès, desprès un altre diputat i alcalde Lluís Gibrat és passa al grup mixt i una altre diputada i portaveu municipal a Lloret, Lucia Echegoyen abandona en el darrer moment i deserta davant el desconcert existent al partit.

Els socialistes gironins dirigits per l’Amo i acompanyats per el diputat Alex Saez, Quintanes poc més estan passant pel pitjor moment, a pocs mesos de les eleccions municipals veuen a més com cada cop les candidatures de les principals ciutats tocant fons.

Armangue cada cop més discutit a Figueres, Marigó ha llençat per la finestra en els darrers mesos la seva imatge, (actituds com no acceptar l’acord de ple de tancament de l’aparcament il·legal de caravanes, la pèrdua dels papers un dia si i un altre també) la manca de candidat a ciutats com Lloret i altres de les més importants de les comarques gironines estant portant el desànim a les files socialistes.

Davant aquests fets els republicans saben que el millor és la coherència, malgrat les dificultats l’acord de la Diputació de Girona amb CiU ha funcionat i vist la situació de crisis permanent dels socialistes gironins creuen que aquest no es el millor moment per parlar de pactes, a més des de la direcció republicana, saben que és bo tenir lligams amb CiU, i que el PSC mani a tot arreu és un greu problema per esquerra.

La Diputada eco-pija Carme Garcia agafa un monumental atac de banyes a l’estrena de l’obra de teatre “Èric i l’exèrcit del Fènix”

Mes de set-centes persones van assistit a l’auditori de Sant Cugat a l’estrena de l’obre de teatre inspirada en el llibre d’Èric Bertran que relata els fets ocorreguts a partit d’uns correus electrònics enviats a diferents empreses per reclamar l’etiquetatge en català.

Entre els assistents el mateix Conseller de Cultura J.M Tresserras, l’alcalde de Sant Cugat Lluís Recoder i els diputats de CiU Albert Batalla, d’ERC Joan Ridao, Joan Tardà i Joan Puig i la diputada d’IC Carme Garcia.

L’obra va acabar amb aplaudiments per part del públic i amb un bon nivell d’acceptació, la sorpresa de molts dels presents la van tenir amb la reacció desproporcionada i fora de lloc de la diputada eco-pija Carme Garcia que a mesura que anava sortint la gent del teatre anava criticant l’obra, amb un to de molta agressivitat i fora de lloc.

Considerava que l’obra estava molt polititzada i que s’havia utilitzat l’Èric i la família i el seu cas en clau molt política, el to de la diputada i l’agressivitat mostrada van començar a indignar a més d’un que no entenien l’actitud patètica de la diputada.

Al final alguns van començar a entendre que el veritable problema de la diputada era la no presencia de ella mateixa en l’obra, és a dir un brutal atac de banyes, ella no sortia i els seus companys republicans si.

De totes maneres no es la primera vegada que reacciona d’aquesta manera, és bastant habitual que Carme Garcia agafi “pataletes” quan la seva figura no te el protagonisme necessari, fins i tot ha fet retardar rodes de premsa conjuntes per tal de garantir-se el seu punt de protagonista.

Si amb aquesta actitud vol aspirar a l’alcaldia de Sabadell va per molt mal camí, amb un cura d’humilitat sortiria millorada. El divendres al vespre va decepcionar a molta gent, amb el seu afany d’ésser protagonista, és comenta que ni tant sols s’havia llegit el llibre.

Els confidencials republicans desorientats amb Carretero.

Els dos articles de Joan Carretero al diari AVUI han provocat un brutal desorientació en els diferents confidencials de l’òrbita republicana, la majoria d’aquests alabaven fins fa molt poc la claredat del discurs polític del Conseller.

Encara avui en la majoria d’aquestes pagines es poden trobar noticies vanagloriant-se del perfil de Carretero, a la xarxa de bloc republicans Carretero és un referent, i ho segueix encara a dia d’avui.

Busot, el confidencial líder, ara està en silenci pels articles de Carretero, malgrat que en el seu arxiu hi consten diferents noticies on apareix com un veritable conseller estrella, el confidencial ha optat per un sorprenent silenci, deu ser que no pot convertir l’ídol amb tot lo contrari.

També altres confidencials com Fent la viu viu, sa-palomera, diari republicà, o pagines web dels mateixos republicans Joan Carretero era un veritable ídol, la pròpia pagina web d’esquerra a Girona ho demostra.

Està clar que no poden convertir un patriota amb un enemic, Carretero ha obert un debat interessant, i que ha posat histèrics a més d’un, però que a la vegada posa en contradicció a molts militants i càrrecs electes dels republicans per la pròpia personalitat de l’ex-Conseller.

Per rematar-ho, la enquesta que avui publica La Vanguardia sobre les eleccions generals dona més força als dos articles de l’Avui de Carretero; que els republicans baixin i la coalició nacionalistes recuperi els bons resultats de l’epoca de Miquel Roca sens dubte faran que dins els republicans i ara més aviat que tard s’obri el debat.

A més l’enquesta de la Vanguardia obra la porta a un pacte ZP-Mas a Madrid que aquest darrer voldrà cobrar doblement i posarà a sobre la taula la recuperació del Govern de la Generalitat.

Barbeta i l’art de mentir.

El mític periodista de La Vanguardia (espanyola) és un expert en especular sobre la política catalana, sorprès encara per la denuncia feta pel seu diari sobre la crisis de la seva coalició CiU, Barbeta contraresta amb una intoxicació contra els republicans, ell encara no pot entendre com una colla de desaprensius tingui el poder que té.

Els que coneixen Carretero sabem que és un patriota, que no es talla, que diu les coses clares i sense embuts, i a vegades en política això costa molt car. Carretero és un home clar de paraules, que com a Conseller de Governació va marcar un perfil propi i va deixar en la majoria d’Ajuntaments un bon record.

Utilitzant Carretero aconsegueix que fins i tot el flamant vice-president de la Generalitat piqui l’ham de la Vanguardia, i faci declaracions i engrandeixi el mite de l’ex-conseller de Governació.

Confidencial.cat que ha nascut per col·laborar en fer possible el retrobament de totes les forces que ens creiem i aspirem a la llibertat del nostre poble, considera que Carretero representa un valor del país, i que és positiu que gent d’esquerra sigui critica amb el govern d’entesa, com va dir Jordi Carbonell (president en el seu dia d’ERC) “que la prudència no en faci traïdors.”

Per tant és positiu tenir veus que demanin més, veus que denunciïn l’excessiva prudència, gent com Carretero, Cardús, Partal, i altres són ara més que mai necessaris.

A Nadal se li enfonsa el territori.

Joaquím Nadal flamant “Conseller de Política d’Enfonsaments i Obra Pública (PEOP) està com una moto. Tot el que toca, entra en crisis, si a la legislatura passada és va salvar per un miracle maragallà de ser cessat per l’esfondrament del Carmel, ara veu amb preocupació que Montilla no li perdonarà tant fàcilment una situació semblant.

I el noi està que no dorm, problemes a la muntanya mítica de Montserrat, els problemes per les obres del TAV tant a les rodalies Renfe, com a les cases de el Prat i l’Hospitalet, preocupació a la seva ciutat, pel que pugui succeir davant la megalòmana obra de passar per sota la ciutat el TAV i el tren convencional a Girona, tot plegat li obra un panorama gris a la seva gestió al capdavant de la Conselleria.

Malgrat la “ruta mediatica” que s’ha muntat el Conseller Nadal (diaris, radio i TV) la preocupació i el tirar pedres fores (l’obra depèn de Madrid) ha estat present en les seves compareixences, no s’ha na pas sortit, la prova evident és l’augment de la preocupació pels afectats i que el debat s’estén a la resta del recorregut de l’alta velocitat (el Punt Girona).

Nadal sempre prepotent i amb el cap enlaire, comença a estar tocat, i això se li nota, comença a perdre els papers, n’ha fet tantes i tant grosses (n’explicarem algunes en les properes setmanes, per cert amb creuer inclòs) que com comenci a caure, ningú el podrà subjectar.

Guerra fratricida entre confidencials del rotllo (Tripartit-Watch/Són com Són versus Busot)

En el darrer reportatge de TV3 sobre el boom dels blocs van sorgir diferents opinions sobre l’augment dels confidencials polítics, uns a favor, altres en contra, el que si que estarem d’acord tots plegats és amb l’èxit d’aquests models entre els usuaris d’internet.

Entre els primers blocs confidencials de caire polític que van aparèixer cal destacar el nascut fruït de la factoria Madí (CDC) Tumbuctu, seguit de Santa Espina de la factoria del carrer Nicaragua (PSC) i Busot de l’òrbita dels republicans, el primer no va aguantar el pas dels temps i va desaparèixer, el segon mancat de regularitat ha perdut pes i el Busot sens dubta ha estat el de major èxit i el de més audiència.

Més de 500.000 visites en menys d’un any d’existència avalen l’èxit d’aquest confidencial que segueix sent un referent dins la classe política, amb un mitja diària de quasi 2000 visites ha remogut la política catalana, els diferents gabinets de premsa visualitzen cada dia Busot.

Aquest èxit ha comportat preocupació i ràbia a les diferents cuines dels partits polítics, que ha comportat l’inici d’una guerra entre aquest confidencials, es a dir David Madí (instigador i creador del vídeo confidencial.cat, i que ens dona nom al nostre confidencial) ha iniciat una guerra per abatre Busot, per fer-ho ha utilitzat diferents mitjans i de tota mena.

Per un costat, dos confidencials de la seva factoria Tripartit-Watch i Són com Són han iniciat una guerra de desprestigi contra el confidencial capdavanter Busot i per fer-ho ha utilitzat totes les seves influencies, fins i tot algun contacte dins els cossos policials, (recomano als republicans que facin una inspecció de seguretat a la seva i flamant nova seu, recentment inaugurada, l’espionatge és una arma utilitzada pels Madi-boys, hi ha precedents) per perpetrar l’atac.

L’interceptació de diferents correus electrònics ha permès als confidencials de la factoria Madí publicar noves dades sobre l’autoria de Busot, des de confidencial.cat no volem entrar en aquesta guerra, entre confidencials del rotllo només ens acabarem fent mal entre nosaltres, els nostres enemics son altres, no perdem el temps en guerres fratricides.

Busot està en una altre galàxia, Busot ja és un referent, el que hem de fer els altres confidencials, és intentar millorar, fer-ho millor cada dia, lluitar per l’audiència del poder periodístic establert, i no carregar entre confidencials que aspirem quasi al mateix.

Prou de guerra bruta entre nosaltres, confidencial.cat es compromet en aquest sentit a seguir denunciat els veritables botiflers del país, sigui del partit que siguin.

Sorprenent canvi de posició de “el Mundo” respecta a ETA i Zapatero.

Avui tothom que ha vist la portada i la informació d’aquest pamflet sobre les manifestacions de Bilbao i Madrid s’ha portat una gran sorpresa, de cop i volta el diari estrella que ha liderat la lluita contra el PSOE ha canviat el xip.

Ha traït els seus propis principis i als seus col·legues de Brunete mediatica, i ha fet una encesa defensa de la manifestació de Madrid i dels seus convocants.

Quin ha estat el motiu d’aquest sorprenent canvi, precisament el dia de la compareixença del President en el Parlament Espanyol per parlar de la situació creada amb l’atemptat del dia 30?

Rodríguez Zapatero s’ha cobrat els favors prestats al Mundo? El canvi de la llei per heretar els títols nobiliaris per beneficiar a Àgata Ruiz de la Prada i el privilegi de permeti-li mantenir una concessió il·legal d’una piscina al seu director son les factures que aquest fosc personatge ha de pagar?

Si això va per aquí, que és preparin aquells que van denunciar la il·legalitat de la seva piscina, creiem que teniu totes las de perdre.

“La majoria de catalans desitgen la independència”

Els espanyols, segons el sondatge de “El Pais,” també ho veuen bé

Com ja vam dir en una anterior noticia, ni Espanya és Gran Bretanya, ni Zapatero és Tony Blair, i els espanyols no són els anglesos, lamentablement.

Diem tot això, perquè la veritable noticia del que avui publiquem no la tret el Pais, sinó el diari angles “Daily Mail” i diu el següent:

“La majoria d'escocesos desitgen la independència”

Els anglesos, segons el sondatge del Daily Mail, també ho veuen bé

Quina gran diferencia, entre uns, els anglesos demòcrates i els espanyols que com a molt són aprenents de demòcrates, la mateixa que poden representar Rodriguez Zapatero i Tony Blair, el que ha comportat que el procés de pau a Irlanda va pel bon camí i el procés de pau a Euskadi està liquidat segons “Rubalcaba.”

Per cert, els perifèrics i els catalans entre ells, feríem bé, si no perdéssim el temps en batalletes entre germans, que no perdéssim el temps en batalletes entre CDC i UDC, entre Busot i Submarí, entre CiU i ERC, entre PNB i Batasuna, l’enemic de veritat, al final el tenim en el mateix lloc, no ens equivoquem.

“Els escocesos tenen la gran sort que els seus veïns els entenen, en canvi els catalans tenim veïns que només ens volen per explotar-nos”


Espanya no és Gran Bretanya, ni Zapatero, Tony Blair

Que Mayol(IC) i Portabella(ERC) n’aprenguin, de com les gasten els socialistes, i a veure si ho expliquen als seus.

La conferencia realitzada per l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu, ha aixecat espurnes dintre del tripartit del cap i casal, tant Imma Mayol com Jordi Portabella s’han sentit menyspreats.

Al llarg de tota la conferencia, l’alcalde en cap moment es va referir al tripartit local, va obviar als seus dos socis i en una línia de total gestió va defensar el seu espai com l’únic possible.

Hereu parlava com si tingues majoria absoluta, només cal recordar que ni tant sols ha estat elegit en unes eleccions municipals, ha arribat a l’alcaldia degut a la renuncia de Joan Clos quan va ésser nomenat Ministre d’Indústria.

En aquells moments, tant Portabella com Mayol, és van comportar amb extrema exquisitesa en el recanvi, i ara veuen com els paguen els socialistes.

Esperem que n’aprenguin, i a la vegada ajudin a la resta de regidors dels seus partits a no caure un altre cop en la mateixa pedra, els socialistes són molt bons professionals, i cal estar a l’aguait.

La “gestionitis” s’apodera d’ERC i desconcerta a les seves bases.

La mala experiència de l’anterior tripartit pels republicans, els hi pesa com una llosa a l’hora de governar, les ordres són calma i paciència, cal ésser més prudents que mai.

Només cal recordar les recents declaracions de diferents dirigents republicans en els primers dies de la gestió del nou tripartit.

· El “quita i pon” de la bandera espanyola a la Conselleria de Governació que presideix Joan Puigcercòs.
· Les declaracions del vice-president de la Generalitat en suport de la candidatura de Madrid pels Jocs Olímpics de 2016.
· Les prudents declaracions davant els diferents decrets aprovats pel Govern Espanyol i que desenvolupen la Llei d’Educació.
· La prudència de les JERC des que regeix la Secretaria de Joventut permeten i mantenint l’intrusisme dels sis mesos de gestió socialista.
· Les soses declaracions dels republicans davant la nova situació creada per l’atemptat de Barajas. (encara recordem l’esquerra del viatge a Perpignan).
· La reprovació de les valentes declaracions del portaveu republicà al Parlament de Catalunya Joan Ridao sobre qui ha fet més gestos pel procés de pau.

Una situació que comença a preocupar en certs sectors republicans e independentistes, una preocupació que ha sorgit en els primers mesos i que pot ésser aprofitat pels mateixos socialistes per acaparar més poder que mai.

La mateixa direcció republicana n’és conscient i ha començat a treballar per contrarestar la situació, el problema està com fer-ho sense emprenyar als seus socis.

Rubalcaba mana més que Rodríguez Zapatero.

El President del Govern Espanyol va tenir que acceptar les directrius marcades pel Ministre de l’Interior Alfredo Perez Rubalcaba, veritable tauró de la política espanyola.

Diuen les veus consultades que el desconcert era tant evident en el President del Govern, que fins i tot va provocar l’espant de les seves persones de més confiança.

Finalment van guanyar les tesis més retrogrades, les mateixes que van escapçar l’estatut aprovat el 30 de setembre en el Parlament de Catalunya, van liquidar l’estatut i ara volen liquidar el procés de pau.

Uns executen i altres s’ajunten, preguntes sense resposta:

L’explosió del cotxe bomba a la T-4 és va produir abans de l’hora anunciada per ETA. Perquè va ésser controlada per la policia o perquè va fallar l’avís?

Si ETA estava tant trinxada com s’havia dit, com és possible traslladar tot aquest operatiu fins el cor de Madrid?

Qui aconsella a Zapatero que parli de gran optimisme del procés, el mateix dia que ETA entrava a l’aparcament de Barajas?

Qui en surt beneficiat d’una treva liquidada?

Creieu que el desenvolupament de l’estatut és produirà en les millors condicions possibles?

Qui te por de la pau i el diàleg? Lema de la manifestació convocada pel President del Govern Basc.


Us convidem a que us feu més preguntes i si voleu les publicarem i si teniu respostes també.

cat.confidencial@gmail.com

CDC preocupada per la deriva personal de UDC.

Els Madí i cia estan convençuts de que la situació política de l’estat els afavoreix, està clar el desgast de Rodríguez Zapatero i també que el PP no sortirà tant beneficiat com per tenir una majoria absoluta.

El més probable de les properes eleccions espanyoles (s’avancin o no a la tardor) serà una situació de empat tècnic entre el PSOE i el PP, i la maquinaria de CDC treballa en aquest sentit, saben que tant uns com els altres els vindran a buscar i els esperen amb gust i ganes.

Si el PSOE els vol, hauran de parlar de Catalunya i del incompliment de l’acord de la Moncloa entre Mas i ZP, que garantia a CiU governar la Generalitat.

Si pel contrari, els vol el PP, li recordaren el memorial de greuges que els populars els hi han fet, i per tant els populars s’empassaran tot el que han dit i més.

L’única preocupació de les ments pensant de CDC, són els seus companys d’UDC, la deriva personal de Duran i els seus “boys” els trenca l’estratègia, les ànsies de poder i de Ministeri de Duran i Lleida els hi comporta debilitat en l’estratègia treballada per la factoria Madí.

La possibilitat de trencar la coalició torna estar a sobre la taula de CDC, en aquests moments el cost seria ínfim, els estudis electorals que tenen a sobre la taula situen la possible pèrdua de vots en una xifra irrisòria, i pel contrari seria una jugada de fermesa que sens dubte els hi obriria la porta a altres enteses a Catalunya.

Caràtula per confidencial.cat

La nit de reis també ens ha portat el nostre regal, és la nova imatge del nostre bloc, a partir del que sens dubte va ésser un dels èxits mediatics més importants de la darrera campanya electoral.

David Madí i cia (CiU) el van idear, varen guanyar les eleccions però no van governar, altres hauran de valorar l’efecte real del producte.

Confidencial.cat vol ésser un bloc informatiu que parli de política amb total llibertat, i ho farem amb tota llibertat.

Parlar del Rey et pot costar mitja vida.

La fiscalia de l’estat ha decidit emprendre accions legals contra un article i una caricatura publicats entre altres als diaris Gara i Deia que fan referència a les practiques cinegètiques del Rey d’Espanya.

L’autor que signa “Nicola Lococo” publica un article en aquests diaris que porta per nom ”Las tribulaciones del oso Yogi” i ens parla de les activitats del Rey d’Espanya en matèria de caça i concretament de les aventures per Europa a la caça d’ossos.

Utilitzant un llenguatge clar i satíric ens parla de les facilitats que va tenir Joan Carles per caçar un os a la Rússia de Putin, un os que segurament que hagués superat la prova d’alcohol que tot català per virtut de la mega Consellera Tura ens va acostumar a passar.

Els altres responsables son dibuixants que practiquen un humor sa i que ara veuen com poden acabar sent perseguits per explicar la veritat, reproduïm en aquesta pagina els diferents dibuixos que estant en busca i captura per ordre de l’Audiència Nacional.

Confidencial.cat us insta a reproduir i a donar publicitat a la critica sana i contundent d’aquests mitjans de comunicació que ens fan la vida molt més fàcil.

Espanya no és Gran Bretanya, ni Zapatero, Tony Blair

I la majoria de la classe dirigent catalana no han valorat el que si juga Catalunya en aquest procés. El fracàs del procés de pau a Euskadi perjudica enormement el nostre país, des del “confidencial.cat” ens preocupa la pobresa de l’actual classe política catalana, incapaços de marcar clarament un procés propi diferenciat de Madrid.

Sorprenent actituds laxes nacionalment de dirigents polítics catalans; Duran i Lleida (CiU) i Carod (ERC) han coincidit com mai en les seves declaracions sobre l’atemptat, i sorprenent encara més, els silencis (intel·ligents, prudents,....) d’aquests dies, de dirigents de futur com en Mas (CiU) i en Puigcercós (ERC).

Seria positiu pel nostre país, ésser crítics amb la gestió del President Zapatero del procés de pau, i com a mínim realitzar preguntes amb veu alta que molts ciutadans troben a faltar.

Què ha fet ZP per tirar endavant el procés de pau? Que ha fet ZP per fer creïble el seu talant? Que ha fet ZP per evitar usos salvatges dels mitjans de comunicació?

Per contra i d’una manera positiva, valorem les declaracions d’altres dirigents d’aquests partits, molt més valentes i agosarades, com en Joan Ridao (ERC) i Antoni Vives (CiU) que diuen el que molts catalans i catalanes volem escoltar.

confidencial.cat a TV3

El fenomen dels blocs polítics ha estat avui noticia a TV3, amb comentaris i valoracions per part d’un dels periodistes pioners a la xarxa i autèntic referent pels blocaires del País Saül Gordillo.

La notícia també analitza l'aparició de blocs anònims i diaris confidencials sobre política catalana. És calcula en més de 500, els blocs polítics existents, entre les imatges que acompanyaven la notícia a part d’alguns dels blocs clàssics com Busot, la Santa Espina també hi aparegut el nostre “confidencial.cat” de recent creació i que comença amb força la seva navegació a la xarxa. Us adjuntem el reportatge emès per TV3 aquest migdia.