La Diputada eco-pija Carme Garcia agafa un monumental atac de banyes a l’estrena de l’obra de teatre “Èric i l’exèrcit del Fènix”

Mes de set-centes persones van assistit a l’auditori de Sant Cugat a l’estrena de l’obre de teatre inspirada en el llibre d’Èric Bertran que relata els fets ocorreguts a partit d’uns correus electrònics enviats a diferents empreses per reclamar l’etiquetatge en català.

Entre els assistents el mateix Conseller de Cultura J.M Tresserras, l’alcalde de Sant Cugat Lluís Recoder i els diputats de CiU Albert Batalla, d’ERC Joan Ridao, Joan Tardà i Joan Puig i la diputada d’IC Carme Garcia.

L’obra va acabar amb aplaudiments per part del públic i amb un bon nivell d’acceptació, la sorpresa de molts dels presents la van tenir amb la reacció desproporcionada i fora de lloc de la diputada eco-pija Carme Garcia que a mesura que anava sortint la gent del teatre anava criticant l’obra, amb un to de molta agressivitat i fora de lloc.

Considerava que l’obra estava molt polititzada i que s’havia utilitzat l’Èric i la família i el seu cas en clau molt política, el to de la diputada i l’agressivitat mostrada van començar a indignar a més d’un que no entenien l’actitud patètica de la diputada.

Al final alguns van començar a entendre que el veritable problema de la diputada era la no presencia de ella mateixa en l’obra, és a dir un brutal atac de banyes, ella no sortia i els seus companys republicans si.

De totes maneres no es la primera vegada que reacciona d’aquesta manera, és bastant habitual que Carme Garcia agafi “pataletes” quan la seva figura no te el protagonisme necessari, fins i tot ha fet retardar rodes de premsa conjuntes per tal de garantir-se el seu punt de protagonista.

Si amb aquesta actitud vol aspirar a l’alcaldia de Sabadell va per molt mal camí, amb un cura d’humilitat sortiria millorada. El divendres al vespre va decepcionar a molta gent, amb el seu afany d’ésser protagonista, és comenta que ni tant sols s’havia llegit el llibre.

Els confidencials republicans desorientats amb Carretero.

Els dos articles de Joan Carretero al diari AVUI han provocat un brutal desorientació en els diferents confidencials de l’òrbita republicana, la majoria d’aquests alabaven fins fa molt poc la claredat del discurs polític del Conseller.

Encara avui en la majoria d’aquestes pagines es poden trobar noticies vanagloriant-se del perfil de Carretero, a la xarxa de bloc republicans Carretero és un referent, i ho segueix encara a dia d’avui.

Busot, el confidencial líder, ara està en silenci pels articles de Carretero, malgrat que en el seu arxiu hi consten diferents noticies on apareix com un veritable conseller estrella, el confidencial ha optat per un sorprenent silenci, deu ser que no pot convertir l’ídol amb tot lo contrari.

També altres confidencials com Fent la viu viu, sa-palomera, diari republicà, o pagines web dels mateixos republicans Joan Carretero era un veritable ídol, la pròpia pagina web d’esquerra a Girona ho demostra.

Està clar que no poden convertir un patriota amb un enemic, Carretero ha obert un debat interessant, i que ha posat histèrics a més d’un, però que a la vegada posa en contradicció a molts militants i càrrecs electes dels republicans per la pròpia personalitat de l’ex-Conseller.

Per rematar-ho, la enquesta que avui publica La Vanguardia sobre les eleccions generals dona més força als dos articles de l’Avui de Carretero; que els republicans baixin i la coalició nacionalistes recuperi els bons resultats de l’epoca de Miquel Roca sens dubte faran que dins els republicans i ara més aviat que tard s’obri el debat.

A més l’enquesta de la Vanguardia obra la porta a un pacte ZP-Mas a Madrid que aquest darrer voldrà cobrar doblement i posarà a sobre la taula la recuperació del Govern de la Generalitat.

Barbeta i l’art de mentir.

El mític periodista de La Vanguardia (espanyola) és un expert en especular sobre la política catalana, sorprès encara per la denuncia feta pel seu diari sobre la crisis de la seva coalició CiU, Barbeta contraresta amb una intoxicació contra els republicans, ell encara no pot entendre com una colla de desaprensius tingui el poder que té.

Els que coneixen Carretero sabem que és un patriota, que no es talla, que diu les coses clares i sense embuts, i a vegades en política això costa molt car. Carretero és un home clar de paraules, que com a Conseller de Governació va marcar un perfil propi i va deixar en la majoria d’Ajuntaments un bon record.

Utilitzant Carretero aconsegueix que fins i tot el flamant vice-president de la Generalitat piqui l’ham de la Vanguardia, i faci declaracions i engrandeixi el mite de l’ex-conseller de Governació.

Confidencial.cat que ha nascut per col·laborar en fer possible el retrobament de totes les forces que ens creiem i aspirem a la llibertat del nostre poble, considera que Carretero representa un valor del país, i que és positiu que gent d’esquerra sigui critica amb el govern d’entesa, com va dir Jordi Carbonell (president en el seu dia d’ERC) “que la prudència no en faci traïdors.”

Per tant és positiu tenir veus que demanin més, veus que denunciïn l’excessiva prudència, gent com Carretero, Cardús, Partal, i altres són ara més que mai necessaris.

A Nadal se li enfonsa el territori.

Joaquím Nadal flamant “Conseller de Política d’Enfonsaments i Obra Pública (PEOP) està com una moto. Tot el que toca, entra en crisis, si a la legislatura passada és va salvar per un miracle maragallà de ser cessat per l’esfondrament del Carmel, ara veu amb preocupació que Montilla no li perdonarà tant fàcilment una situació semblant.

I el noi està que no dorm, problemes a la muntanya mítica de Montserrat, els problemes per les obres del TAV tant a les rodalies Renfe, com a les cases de el Prat i l’Hospitalet, preocupació a la seva ciutat, pel que pugui succeir davant la megalòmana obra de passar per sota la ciutat el TAV i el tren convencional a Girona, tot plegat li obra un panorama gris a la seva gestió al capdavant de la Conselleria.

Malgrat la “ruta mediatica” que s’ha muntat el Conseller Nadal (diaris, radio i TV) la preocupació i el tirar pedres fores (l’obra depèn de Madrid) ha estat present en les seves compareixences, no s’ha na pas sortit, la prova evident és l’augment de la preocupació pels afectats i que el debat s’estén a la resta del recorregut de l’alta velocitat (el Punt Girona).

Nadal sempre prepotent i amb el cap enlaire, comença a estar tocat, i això se li nota, comença a perdre els papers, n’ha fet tantes i tant grosses (n’explicarem algunes en les properes setmanes, per cert amb creuer inclòs) que com comenci a caure, ningú el podrà subjectar.

Guerra fratricida entre confidencials del rotllo (Tripartit-Watch/Són com Són versus Busot)

En el darrer reportatge de TV3 sobre el boom dels blocs van sorgir diferents opinions sobre l’augment dels confidencials polítics, uns a favor, altres en contra, el que si que estarem d’acord tots plegats és amb l’èxit d’aquests models entre els usuaris d’internet.

Entre els primers blocs confidencials de caire polític que van aparèixer cal destacar el nascut fruït de la factoria Madí (CDC) Tumbuctu, seguit de Santa Espina de la factoria del carrer Nicaragua (PSC) i Busot de l’òrbita dels republicans, el primer no va aguantar el pas dels temps i va desaparèixer, el segon mancat de regularitat ha perdut pes i el Busot sens dubta ha estat el de major èxit i el de més audiència.

Més de 500.000 visites en menys d’un any d’existència avalen l’èxit d’aquest confidencial que segueix sent un referent dins la classe política, amb un mitja diària de quasi 2000 visites ha remogut la política catalana, els diferents gabinets de premsa visualitzen cada dia Busot.

Aquest èxit ha comportat preocupació i ràbia a les diferents cuines dels partits polítics, que ha comportat l’inici d’una guerra entre aquest confidencials, es a dir David Madí (instigador i creador del vídeo confidencial.cat, i que ens dona nom al nostre confidencial) ha iniciat una guerra per abatre Busot, per fer-ho ha utilitzat diferents mitjans i de tota mena.

Per un costat, dos confidencials de la seva factoria Tripartit-Watch i Són com Són han iniciat una guerra de desprestigi contra el confidencial capdavanter Busot i per fer-ho ha utilitzat totes les seves influencies, fins i tot algun contacte dins els cossos policials, (recomano als republicans que facin una inspecció de seguretat a la seva i flamant nova seu, recentment inaugurada, l’espionatge és una arma utilitzada pels Madi-boys, hi ha precedents) per perpetrar l’atac.

L’interceptació de diferents correus electrònics ha permès als confidencials de la factoria Madí publicar noves dades sobre l’autoria de Busot, des de confidencial.cat no volem entrar en aquesta guerra, entre confidencials del rotllo només ens acabarem fent mal entre nosaltres, els nostres enemics son altres, no perdem el temps en guerres fratricides.

Busot està en una altre galàxia, Busot ja és un referent, el que hem de fer els altres confidencials, és intentar millorar, fer-ho millor cada dia, lluitar per l’audiència del poder periodístic establert, i no carregar entre confidencials que aspirem quasi al mateix.

Prou de guerra bruta entre nosaltres, confidencial.cat es compromet en aquest sentit a seguir denunciat els veritables botiflers del país, sigui del partit que siguin.

Sorprenent canvi de posició de “el Mundo” respecta a ETA i Zapatero.

Avui tothom que ha vist la portada i la informació d’aquest pamflet sobre les manifestacions de Bilbao i Madrid s’ha portat una gran sorpresa, de cop i volta el diari estrella que ha liderat la lluita contra el PSOE ha canviat el xip.

Ha traït els seus propis principis i als seus col·legues de Brunete mediatica, i ha fet una encesa defensa de la manifestació de Madrid i dels seus convocants.

Quin ha estat el motiu d’aquest sorprenent canvi, precisament el dia de la compareixença del President en el Parlament Espanyol per parlar de la situació creada amb l’atemptat del dia 30?

Rodríguez Zapatero s’ha cobrat els favors prestats al Mundo? El canvi de la llei per heretar els títols nobiliaris per beneficiar a Àgata Ruiz de la Prada i el privilegi de permeti-li mantenir una concessió il·legal d’una piscina al seu director son les factures que aquest fosc personatge ha de pagar?

Si això va per aquí, que és preparin aquells que van denunciar la il·legalitat de la seva piscina, creiem que teniu totes las de perdre.

“La majoria de catalans desitgen la independència”

Els espanyols, segons el sondatge de “El Pais,” també ho veuen bé

Com ja vam dir en una anterior noticia, ni Espanya és Gran Bretanya, ni Zapatero és Tony Blair, i els espanyols no són els anglesos, lamentablement.

Diem tot això, perquè la veritable noticia del que avui publiquem no la tret el Pais, sinó el diari angles “Daily Mail” i diu el següent:

“La majoria d'escocesos desitgen la independència”

Els anglesos, segons el sondatge del Daily Mail, també ho veuen bé

Quina gran diferencia, entre uns, els anglesos demòcrates i els espanyols que com a molt són aprenents de demòcrates, la mateixa que poden representar Rodriguez Zapatero i Tony Blair, el que ha comportat que el procés de pau a Irlanda va pel bon camí i el procés de pau a Euskadi està liquidat segons “Rubalcaba.”

Per cert, els perifèrics i els catalans entre ells, feríem bé, si no perdéssim el temps en batalletes entre germans, que no perdéssim el temps en batalletes entre CDC i UDC, entre Busot i Submarí, entre CiU i ERC, entre PNB i Batasuna, l’enemic de veritat, al final el tenim en el mateix lloc, no ens equivoquem.

“Els escocesos tenen la gran sort que els seus veïns els entenen, en canvi els catalans tenim veïns que només ens volen per explotar-nos”


Espanya no és Gran Bretanya, ni Zapatero, Tony Blair

Que Mayol(IC) i Portabella(ERC) n’aprenguin, de com les gasten els socialistes, i a veure si ho expliquen als seus.

La conferencia realitzada per l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu, ha aixecat espurnes dintre del tripartit del cap i casal, tant Imma Mayol com Jordi Portabella s’han sentit menyspreats.

Al llarg de tota la conferencia, l’alcalde en cap moment es va referir al tripartit local, va obviar als seus dos socis i en una línia de total gestió va defensar el seu espai com l’únic possible.

Hereu parlava com si tingues majoria absoluta, només cal recordar que ni tant sols ha estat elegit en unes eleccions municipals, ha arribat a l’alcaldia degut a la renuncia de Joan Clos quan va ésser nomenat Ministre d’Indústria.

En aquells moments, tant Portabella com Mayol, és van comportar amb extrema exquisitesa en el recanvi, i ara veuen com els paguen els socialistes.

Esperem que n’aprenguin, i a la vegada ajudin a la resta de regidors dels seus partits a no caure un altre cop en la mateixa pedra, els socialistes són molt bons professionals, i cal estar a l’aguait.

La “gestionitis” s’apodera d’ERC i desconcerta a les seves bases.

La mala experiència de l’anterior tripartit pels republicans, els hi pesa com una llosa a l’hora de governar, les ordres són calma i paciència, cal ésser més prudents que mai.

Només cal recordar les recents declaracions de diferents dirigents republicans en els primers dies de la gestió del nou tripartit.

· El “quita i pon” de la bandera espanyola a la Conselleria de Governació que presideix Joan Puigcercòs.
· Les declaracions del vice-president de la Generalitat en suport de la candidatura de Madrid pels Jocs Olímpics de 2016.
· Les prudents declaracions davant els diferents decrets aprovats pel Govern Espanyol i que desenvolupen la Llei d’Educació.
· La prudència de les JERC des que regeix la Secretaria de Joventut permeten i mantenint l’intrusisme dels sis mesos de gestió socialista.
· Les soses declaracions dels republicans davant la nova situació creada per l’atemptat de Barajas. (encara recordem l’esquerra del viatge a Perpignan).
· La reprovació de les valentes declaracions del portaveu republicà al Parlament de Catalunya Joan Ridao sobre qui ha fet més gestos pel procés de pau.

Una situació que comença a preocupar en certs sectors republicans e independentistes, una preocupació que ha sorgit en els primers mesos i que pot ésser aprofitat pels mateixos socialistes per acaparar més poder que mai.

La mateixa direcció republicana n’és conscient i ha començat a treballar per contrarestar la situació, el problema està com fer-ho sense emprenyar als seus socis.

Rubalcaba mana més que Rodríguez Zapatero.

El President del Govern Espanyol va tenir que acceptar les directrius marcades pel Ministre de l’Interior Alfredo Perez Rubalcaba, veritable tauró de la política espanyola.

Diuen les veus consultades que el desconcert era tant evident en el President del Govern, que fins i tot va provocar l’espant de les seves persones de més confiança.

Finalment van guanyar les tesis més retrogrades, les mateixes que van escapçar l’estatut aprovat el 30 de setembre en el Parlament de Catalunya, van liquidar l’estatut i ara volen liquidar el procés de pau.

Uns executen i altres s’ajunten, preguntes sense resposta:

L’explosió del cotxe bomba a la T-4 és va produir abans de l’hora anunciada per ETA. Perquè va ésser controlada per la policia o perquè va fallar l’avís?

Si ETA estava tant trinxada com s’havia dit, com és possible traslladar tot aquest operatiu fins el cor de Madrid?

Qui aconsella a Zapatero que parli de gran optimisme del procés, el mateix dia que ETA entrava a l’aparcament de Barajas?

Qui en surt beneficiat d’una treva liquidada?

Creieu que el desenvolupament de l’estatut és produirà en les millors condicions possibles?

Qui te por de la pau i el diàleg? Lema de la manifestació convocada pel President del Govern Basc.


Us convidem a que us feu més preguntes i si voleu les publicarem i si teniu respostes també.

cat.confidencial@gmail.com

CDC preocupada per la deriva personal de UDC.

Els Madí i cia estan convençuts de que la situació política de l’estat els afavoreix, està clar el desgast de Rodríguez Zapatero i també que el PP no sortirà tant beneficiat com per tenir una majoria absoluta.

El més probable de les properes eleccions espanyoles (s’avancin o no a la tardor) serà una situació de empat tècnic entre el PSOE i el PP, i la maquinaria de CDC treballa en aquest sentit, saben que tant uns com els altres els vindran a buscar i els esperen amb gust i ganes.

Si el PSOE els vol, hauran de parlar de Catalunya i del incompliment de l’acord de la Moncloa entre Mas i ZP, que garantia a CiU governar la Generalitat.

Si pel contrari, els vol el PP, li recordaren el memorial de greuges que els populars els hi han fet, i per tant els populars s’empassaran tot el que han dit i més.

L’única preocupació de les ments pensant de CDC, són els seus companys d’UDC, la deriva personal de Duran i els seus “boys” els trenca l’estratègia, les ànsies de poder i de Ministeri de Duran i Lleida els hi comporta debilitat en l’estratègia treballada per la factoria Madí.

La possibilitat de trencar la coalició torna estar a sobre la taula de CDC, en aquests moments el cost seria ínfim, els estudis electorals que tenen a sobre la taula situen la possible pèrdua de vots en una xifra irrisòria, i pel contrari seria una jugada de fermesa que sens dubte els hi obriria la porta a altres enteses a Catalunya.

Caràtula per confidencial.cat

La nit de reis també ens ha portat el nostre regal, és la nova imatge del nostre bloc, a partir del que sens dubte va ésser un dels èxits mediatics més importants de la darrera campanya electoral.

David Madí i cia (CiU) el van idear, varen guanyar les eleccions però no van governar, altres hauran de valorar l’efecte real del producte.

Confidencial.cat vol ésser un bloc informatiu que parli de política amb total llibertat, i ho farem amb tota llibertat.

Parlar del Rey et pot costar mitja vida.

La fiscalia de l’estat ha decidit emprendre accions legals contra un article i una caricatura publicats entre altres als diaris Gara i Deia que fan referència a les practiques cinegètiques del Rey d’Espanya.

L’autor que signa “Nicola Lococo” publica un article en aquests diaris que porta per nom ”Las tribulaciones del oso Yogi” i ens parla de les activitats del Rey d’Espanya en matèria de caça i concretament de les aventures per Europa a la caça d’ossos.

Utilitzant un llenguatge clar i satíric ens parla de les facilitats que va tenir Joan Carles per caçar un os a la Rússia de Putin, un os que segurament que hagués superat la prova d’alcohol que tot català per virtut de la mega Consellera Tura ens va acostumar a passar.

Els altres responsables son dibuixants que practiquen un humor sa i que ara veuen com poden acabar sent perseguits per explicar la veritat, reproduïm en aquesta pagina els diferents dibuixos que estant en busca i captura per ordre de l’Audiència Nacional.

Confidencial.cat us insta a reproduir i a donar publicitat a la critica sana i contundent d’aquests mitjans de comunicació que ens fan la vida molt més fàcil.

Espanya no és Gran Bretanya, ni Zapatero, Tony Blair

I la majoria de la classe dirigent catalana no han valorat el que si juga Catalunya en aquest procés. El fracàs del procés de pau a Euskadi perjudica enormement el nostre país, des del “confidencial.cat” ens preocupa la pobresa de l’actual classe política catalana, incapaços de marcar clarament un procés propi diferenciat de Madrid.

Sorprenent actituds laxes nacionalment de dirigents polítics catalans; Duran i Lleida (CiU) i Carod (ERC) han coincidit com mai en les seves declaracions sobre l’atemptat, i sorprenent encara més, els silencis (intel·ligents, prudents,....) d’aquests dies, de dirigents de futur com en Mas (CiU) i en Puigcercós (ERC).

Seria positiu pel nostre país, ésser crítics amb la gestió del President Zapatero del procés de pau, i com a mínim realitzar preguntes amb veu alta que molts ciutadans troben a faltar.

Què ha fet ZP per tirar endavant el procés de pau? Que ha fet ZP per fer creïble el seu talant? Que ha fet ZP per evitar usos salvatges dels mitjans de comunicació?

Per contra i d’una manera positiva, valorem les declaracions d’altres dirigents d’aquests partits, molt més valentes i agosarades, com en Joan Ridao (ERC) i Antoni Vives (CiU) que diuen el que molts catalans i catalanes volem escoltar.

confidencial.cat a TV3

El fenomen dels blocs polítics ha estat avui noticia a TV3, amb comentaris i valoracions per part d’un dels periodistes pioners a la xarxa i autèntic referent pels blocaires del País Saül Gordillo.

La notícia també analitza l'aparició de blocs anònims i diaris confidencials sobre política catalana. És calcula en més de 500, els blocs polítics existents, entre les imatges que acompanyaven la notícia a part d’alguns dels blocs clàssics com Busot, la Santa Espina també hi aparegut el nostre “confidencial.cat” de recent creació i que comença amb força la seva navegació a la xarxa. Us adjuntem el reportatge emès per TV3 aquest migdia.