Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política espanyola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política espanyola. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 d’abril del 2007

La frivolitat de Zapatero que comparteix el PSC

Segons publica Javier Valenzuela en el seu llibre “Viatjant amb ZP” confirma i explica que el President del Govern Espanyol no tenia cap pla quan s’embarca en donar suport a l’estatut que aprovi el Parlament de Catalunya.

I també confirma el nivell d’inseguretat i de frivolitat quan escriu que tampoc tenia pla quan encara les converses amb ETA. Javier Valenzuela va ser durant dos anys Director General d’informació internacional ell és periodista i amb aquestes sorprenents declaracions confirma que per triomfar en el PSOE cal ésser com més frívol millor.

D’aquesta manera podem comprovar i confirmar el que ja habiem avançat, que l’entorn més proper i que manar en el PSOE no te cap més projecte que aguantar en el poder quan més temps millor.

Teresa Cunillera, Carme Chacon, són exemples clars de manca total de coherència quan és dediquen a boicotejar qualsevol proposta que be de Catalunya, fins i tot si be del mateix Govern del President Montilla.

L’enemic el tenim més proper que mai, com a mínim amb el PP saps com vol liquidar-te, i tens capacitat de defensa, el PSOE/botiflers del PSC ho fan a traició, i Cunillera i Chacon representant el poder dels catalans botiflers a Madrid.

Se sumen a la llarga tradició de botiflers al servei d’Espanya, Miquel Roca, Narcís Serra, Duran i Lleida, Cunillera, Chacon,..........

cat.confidencial@gmail.com

dimarts, 10 d’abril del 2007

Cunillera & Chacon, Que farà ZP amb el reportatge de TeleMadrid?

Moureu el cul per tal que l’estat denuncií l’actitud xenòfoba de TeleMadrid?
Exigireu al Govern Espanyol que surti en defensa de la dignitat d’un poble? O fareu com sempre callant i mirant cap a un altre costat.

Aquest vídeo és un clar exemple del joc brut que practica el Govern del PSOE cap a Catalunya, l’excusa sempre és el PP. Prou d’insults al Poble de Catalunya.

dijous, 5 d’abril del 2007

Cunillera & Chacon, al servei d’Espanya, en contra de Catalunya

Dues dones amb plens poder dins del PSOE, son les persones col·locades per impedir qualsevol vel·leïtat que pugui afavorir a Catalunya. No es conformen amb controlar els seus diputats, volen controlar-ho tot, i si fa falta juguen brut.

Darrerament perdent els papers amb els diputats d’esquerra, principalment en Tardà i en Puig, que no accepten i ni fan cas de les pressions dels socialistes, en aquests moments la seva obsessió es intentar ridiculitzar als diputats republicans.

Malauradament per la parelleta, les actuacions dels diputats catalans de CiU, IC i ERC cada cop són més difícils de controlar, fins i tot la Cunillera desesperada es dedica a enviar cartes a Palau per desprestigiar als diputats díscols.

De totes maneres la tàctica de la parelleta de diputades socialistes no els hi surt gens bé, en les darreres setmanes han perdut més d’una votació i les alarmes s’han despertat en el grup socialista, algú ha plantejat que la tàctica de la confusió no porta enlloc.

diumenge, 1 d’abril del 2007

El PSC, “els mamporreros” del PSOE a Madrid, la seva tasca, desacreditar l’actitud ferma d’Esquerra e IC




Són la primera línia de foc, son aquelles forces que tenen poca importància i que poden ésser sacrificades sense cap cost polític o humà. Si estiguéssim en guerra serien la primera línia que cau com mosques, sense ni tant sols tenir un bon enterrament i un bon funeral.

Cada cop que IC i ERC mostren fermesa, Teresa Cunillera i els seus boys començant a maniobrar, comencen a voler manipular per debilitar als Joan Herrera i Tardà de torn. Per això quan “confidencial.cat” sent les paraules del cap del PSC José Montilla, presentant el seu partit com els salvadors de Catalunya, a uns quants, que ja fa temps que ens afaitem, ens indigna la hipocresia del PSC.

Cal veure, estar a Madrid, i comprovar el grau de genuflexió que practiquen els diputats i diputades del PSC, en boca petita, fins i tot ho diuen, però fan el trist paper, prohibit defensar els interessos de Catalunya, País Valencia o les Illes, aquest és el recte paper que amb ma ferma dirigeix la veterana Tere Cunillera, amb Carme Chacon i Dani Fernández (el coordinador que les aguanta).

dimecres, 28 de març del 2007

Teresa Cunillera (PSC) un perill pels diputats que defensen Catalunya.

Tere Cunillera és una veterana diputada del PSC de Lleida que porta molts anys movent els fils per Madrid. Molt ben situada dins el PSOE exerceix amb ma dura la seva autoritat, una autoritat al servei d’Espanya i del PSOE i en contra dels interessos de Catalunya.

Qualsevol diputat o diputada del PSC, si vol pintar alguna cosa a Madrid ha de portar-se molt bé amb ella, en cas contrari ho te tot perdut. Però en aquesta legislatura les coses se li han complicat, la irrupció del Grup Parlamentari d’ERC, amb gent sense complexos com en Joan Tardà, Joan Puig o Jordi Ramon, l’ha descol·locada i li ha fet perdre moltes vegades els papers.

La situació a més se li ha complicat amb l’actitud de CiU i IC que han vist que la diputada socialista no és de fiar, tot al contrari, intenta degradar i malparlar dels diputats que no es rendeixen.

En els darrers dies diversos confidencials han publicat que la Cunillera ha traït al actual Conseller d’Agricultura Joaquim Llena i ha facilitat informació dels negocis del Conseller a la premsa. Cunillera fins ara era coneguda per ser avaladora del Conseller Llena, que ha passat per aquesta traïció?

La desconfiança cap al Conseller, diuen que amb l’edat una persona és més desconfiada, i cada dia veu com perd influencies tant a Madrid com a Lleida, fins i tot diuen que està dolguda, no s’entén amb l’actual portaveu del PSOE Lopez Garrido i troba a faltar els temps d’Alfredo Perez Rubalcaba.

Diuen que quan el PSOE perd una votació per culpa dels diputats de CiU, ERC o IC agafa una mala llet de campionat i es dedica a intoxicar.

diumenge, 25 de febrer del 2007

De la Vega, De la Vogue.......

El PSC ha volgut reaccionar davant la situació creada i que arriba de Madrid de paràlisis dels desplegament de l’estatut, del caos de les rodalies Renfe, del drama de l’aeroport, en aquest sentit han fet venir a la ministra - imatge del Govern Espanyol Mª Teresa Fernandez de la Vega, el clàssic polític embaucador.

Ha demanat perdó i tots contents? Doncs no, de cap de les maneres, ja no ens conformem amb disculpes, volem fets, no paraules. Estem farts de ser els que paguem totes les factures i a sobre els més malvistos.

Sr. Montilla, President del País, fets, fets i fets i a partir d’aquí podem parlar, ja no ens enganyen en paraules embaucadores i plenes de tarannà, Bambí Zapatero s’ha acabat, el mal estatut pactat entre ZP i Mas ens porta al desastre.

Que ens el tombin l’Estatut, si és que en tenen, veurem aleshores el que passa. Ja pot dir l’il·luminat de l’IZETA (PSC) que això de l’autodeterminació no te sentit, ni tampoc vol un Kosovo, o quelcom semblant.

Izeta, nosaltres volem Kosovo, Macedonia, Eslovenia, Escòcia, Euskadi, Galícia i el que calgui, la llibertat dels pobles per damunt de tot.



cat.confidencial@gmail.com

dilluns, 19 de febrer del 2007

Que ens tombin l’Estatut, aleshores veurem si tenim governants a l’alçada del País.


Estem d’acord amb l’ex-conseller Carretero, vist que a Madrid no estan per la labor de desenvolupar el minsa Estatut aprovat, ara toca que ens el tombin, que quedin amb el cul a l’aire i aleshores veurem si existeix a Catalunya una classe política amb capacitat de decidir pensant amb el País.

Ens alegrem que Carretero coincideixi amb les tesis de Confidencialcat que ja hem expressat dies enrera, sabem a més, que existeix preocupació entre els partits polítics davant una excessiva retallada de l’Estatut, que podria portar a un profund descontentament de la ciutadania d’aquest País.

També estem d’acord amb la conferencia del Vice-president del de la Generalitat Josep Lluís Carod Rovira advertint que amb un Estatut retallat només ens queda la sobirania. A veure si és veritat.

Que Espanya ens tombi l’Estatut
Ara volem decidir

dijous, 15 de febrer del 2007

PSOE i PP bocamolls en temes d’igualtat de gènere (acord per retardar aplicar la llei fins a les eleccions municipals de 2011)

L’escàndol està a punt d’esclatar, en aquests moments, la llei d’igualtat de gènere s’està tramitant al Senat amb l’objectiu que quedi aprovada abans de les municipals i entri en vigor cara a la composició de les llistes d’aquestes eleccions.

En el que afecta a la composició de les llistes municipals estableix que en trams de cinc, el genera ha d’estar representat en proporció 2/3 o 3/2 fins al final, aquesta proposta que tant el PP com el PSOE s’han omplert la boca ha provocat nervis en les delegacions territorials d’aquests partits, davant la dificultat que es troben per complir el mandat de la llei.

Tant al carrer Gènova (PP) com a Ferraz (PSOE) s’han disparat les senyals d’alarma, i el tema s’ha posat en comú en les habituals reunions dels portaveus parlamentaris d’aquests partits, Zaplana (PP) i López Garrido (PSOE) han plantejat una moratòria d’aplicació fins a les properes eleccions municipals.

L’escàndol està servit, ara estant pactant la manera d’amagar la hipocresia insensata del PSOE i del PP i per evitar que el sector femení d’aquest dos partits munti en còlera.

En definitiva a l’hora de la veritat els defensors de l’esperit constitucional posant per davant de la igualtat, els interessos partidistes, dos perfectes exemples de bocamolls sense escrúpols.

cat.confidencial@gmail.com

divendres, 9 de febrer del 2007

KELME=COPE=El Mundo=PP=Botiflers.

Més del mateix, són tots iguals, ells poden dir el volen, es llibertat d’expressió, nosaltres la bona gent que el que fem és defensar la llibertat i el País ens diuen terroristes, ens insulten, ens boicotegen, ens amenacen, ja ni ha prou.

Cap agressió sense resposta, és el que cal, denunciar més que mai, confidencial.cat no compra productes esportius, però ens sumem a la campanya “Kelme m’ha perdut com a client.”

Prou ja de demanar perdó, cal aflorar el conflicte democràtic contra Espanya, que és carreguin l’estatut, és el que han de fer, a veure si aleshores la clase política catalana compleix el que diu.

Que el magistrat vetat Pablo Pérez Tremps, que no plegui, per favor li hem de demanar, que no el substitueixin, que el Tribunal Constitucional si té pebrots que retalli l’estatut, acabem d’una vegada per totes amb la farsa de l’Espanya plural.

Que retallin l’Estatut, aleshores veurem que fan Mas, Montilla, Carod i Saura.........


cat.confidencial@gmail.com

dimecres, 7 de febrer del 2007

Tarda i Oleguer, dues veus que parlant clar contra un Estat Espanyol repressor.


Malgrat que alguns dirigents d’ERC i del FC Barcelona no els hi agradat les declaracions del diputat Tarda i d’Oleguer posant en qüestió la legitimitat d’un Estat Espanyol que és incapaç de complir la llei.

Les seves declaracions posant en dubte l’actitud democràtica de l’estat en el cas del pres d’ETA Iñaki de Juana Chaos han trasbalsat les consciències d’alguns que diuen considerar-se demòcrates.

La trajectòria compromesa social i nacional de Joan Tarda i Oleguer Preses són un exemple de treball al servei d’aquest país, són un exemple per molta gent, demanem des de confidencial.cat el suport cap aquestes persones per evitar que puguin ésser represaliades per les seves respectives organitzacions.

Carod i Laporta han de saber que denunciarem qualsevol intent de linxament de Tardà i Oleguer, que és mereixen tot el nostre suport, han dit el que pensen molts, la justícia d’aquest estat està com està, una justícia llunyana dels ciutadans no ens pot donar lliçons de democràcia.

Només el diàleg pot acabar amb la violència, la història ens ho demostra, ara més que mai cal diàleg i no hipocresia.

dilluns, 5 de febrer del 2007

El Tribunal Constitucional es carrega l’Estatut de Catalunya

El PP s’han surt amb la seva, amb la recusació del membre del Tribunal Constitucionals Pablo Pérez Tremps per un estudi que el Govern de Jordi Pujol li va encarregar, la majoria conservadora s’ha apoderat del poder de decisió respecte als set recursos presentats contra l’Estatut de Catalunya.

L’estatut rebaixat per l’acord Mas-ZP i beneït pel govern del tripartit anomenat d’entesa està condemnat al fracàs, està clar que el Tribunal Constitucional de clara majoria conservadora donarà la raó a molt bona part dels recursos presentats, segurament l’apartat de la llengua catalana serà un dels mes afectats, un dels pocs avenços de l’actual estatut serà retallat pel mateix tribuna.

Davant d’aquesta situació i vistos els antecedents de la mal anomenada “justícia” d’Espanya està clar que el Tribunal Constitucional es carregarà l’Estatut de Catalunya.

I ara que pensen fer els partits polítics d’aquest país, CiU, PSC, ERC, IC/EUiA? De que ens serveix assumir la responsabilitat espanyola? Els ciutadans d’aquest país aspiren a una Catalunya més sobirana, a una Catalunya més lliure, la via de pactar amb Espanya ja no serveix, la previsible retallada a l’estatut per part del Constitucional ens demostra un cop més que amb Espanya no ja res a fer.

Diuen que no ja mal, que per bé no vingui, la vergonya d’una sentencia del Constitucional contra un estatut ja retallat, ens ha d’obrir les portes a la presentació i extensió del conflicte amb Espanya. Adéu a l’estatut de la Moncloa, ara és l’hora de decidir dels catalans i catalanes. Adéu Espanya.

cat.confidencial@gmail.com

dilluns, 15 de gener del 2007

Sorprenent canvi de posició de “el Mundo” respecta a ETA i Zapatero.


Avui tothom que ha vist la portada i la informació d’aquest pamflet sobre les manifestacions de Bilbao i Madrid s’ha portat una gran sorpresa, de cop i volta el diari estrella que ha liderat la lluita contra el PSOE ha canviat el xip.

Ha traït els seus propis principis i als seus col·legues de Brunete mediatica, i ha fet una encesa defensa de la manifestació de Madrid i dels seus convocants.

Quin ha estat el motiu d’aquest sorprenent canvi, precisament el dia de la compareixença del President en el Parlament Espanyol per parlar de la situació creada amb l’atemptat del dia 30?

Rodríguez Zapatero s’ha cobrat els favors prestats al Mundo? El canvi de la llei per heretar els títols nobiliaris per beneficiar a Àgata Ruiz de la Prada i el privilegi de permeti-li mantenir una concessió il·legal d’una piscina al seu director son les factures que aquest fosc personatge ha de pagar?

Si això va per aquí, que és preparin aquells que van denunciar la il·legalitat de la seva piscina, creiem que teniu totes las de perdre.

divendres, 12 de gener del 2007

“La majoria de catalans desitgen la independència”

Els espanyols, segons el sondatge de “El Pais,” també ho veuen bé

Com ja vam dir en una anterior noticia, ni Espanya és Gran Bretanya, ni Zapatero és Tony Blair, i els espanyols no són els anglesos, lamentablement.

Diem tot això, perquè la veritable noticia del que avui publiquem no la tret el Pais, sinó el diari angles “Daily Mail” i diu el següent:

“La majoria d'escocesos desitgen la independència”

Els anglesos, segons el sondatge del Daily Mail, també ho veuen bé

Quina gran diferencia, entre uns, els anglesos demòcrates i els espanyols que com a molt són aprenents de demòcrates, la mateixa que poden representar Rodriguez Zapatero i Tony Blair, el que ha comportat que el procés de pau a Irlanda va pel bon camí i el procés de pau a Euskadi està liquidat segons “Rubalcaba.”

Per cert, els perifèrics i els catalans entre ells, feríem bé, si no perdéssim el temps en batalletes entre germans, que no perdéssim el temps en batalletes entre CDC i UDC, entre Busot i Submarí, entre CiU i ERC, entre PNB i Batasuna, l’enemic de veritat, al final el tenim en el mateix lloc, no ens equivoquem.

“Els escocesos tenen la gran sort que els seus veïns els entenen, en canvi els catalans tenim veïns que només ens volen per explotar-nos”


Espanya no és Gran Bretanya, ni Zapatero, Tony Blair

dilluns, 8 de gener del 2007

Rubalcaba mana més que Rodríguez Zapatero.


El President del Govern Espanyol va tenir que acceptar les directrius marcades pel Ministre de l’Interior Alfredo Perez Rubalcaba, veritable tauró de la política espanyola.

Diuen les veus consultades que el desconcert era tant evident en el President del Govern, que fins i tot va provocar l’espant de les seves persones de més confiança.

Finalment van guanyar les tesis més retrogrades, les mateixes que van escapçar l’estatut aprovat el 30 de setembre en el Parlament de Catalunya, van liquidar l’estatut i ara volen liquidar el procés de pau.

Uns executen i altres s’ajunten, preguntes sense resposta:

L’explosió del cotxe bomba a la T-4 és va produir abans de l’hora anunciada per ETA. Perquè va ésser controlada per la policia o perquè va fallar l’avís?


Si ETA estava tant trinxada com s’havia dit, com és possible traslladar tot aquest operatiu fins el cor de Madrid?


Qui aconsella a Zapatero que parli de gran optimisme del procés, el mateix dia que ETA entrava a l’aparcament de Barajas?


Qui en surt beneficiat d’una treva liquidada?


Creieu que el desenvolupament de l’estatut és produirà en les millors condicions possibles?


Qui te por de la pau i el diàleg? Lema de la manifestació convocada pel President del Govern Basc.


Us convidem a que us feu més preguntes i si voleu les publicarem i si teniu respostes també.

cat.confidencial@gmail.com



dijous, 4 de gener del 2007

Espanya no és Gran Bretanya, ni Zapatero, Tony Blair

I la majoria de la classe dirigent catalana no han valorat el que si juga Catalunya en aquest procés. El fracàs del procés de pau a Euskadi perjudica enormement el nostre país, des del “confidencial.cat” ens preocupa la pobresa de l’actual classe política catalana, incapaços de marcar clarament un procés propi diferenciat de Madrid.

Sorprenent actituds laxes nacionalment de dirigents polítics catalans; Duran i Lleida (CiU) i Carod (ERC) han coincidit com mai en les seves declaracions sobre l’atemptat, i sorprenent encara més, els silencis (intel·ligents, prudents,....) d’aquests dies, de dirigents de futur com en Mas (CiU) i en Puigcercós (ERC).

Seria positiu pel nostre país, ésser crítics amb la gestió del President Zapatero del procés de pau, i com a mínim realitzar preguntes amb veu alta que molts ciutadans troben a faltar.

Què ha fet ZP per tirar endavant el procés de pau? Que ha fet ZP per fer creïble el seu talant? Que ha fet ZP per evitar usos salvatges dels mitjans de comunicació?

Per contra i d’una manera positiva, valorem les declaracions d’altres dirigents d’aquests partits, molt més valentes i agosarades, com en Joan Ridao (ERC) i Antoni Vives (CiU) que diuen el que molts catalans i catalanes volem escoltar.

diumenge, 31 de desembre del 2006

“La Caixa” aposta per la llengua espanyola (3.000.000.-€) i l’extrema dreta.


Una petita noticia ha passat desapercebuda al nostre País: “la Caixa”, la nostra, entra a formar part de la Fundació Campus Comillas amb una aportació inicial de 3 milions d’euros.

La Fundació Campus Comillas segons diu la seva acta es dedica “a la promoción y enseñanza especializada del español, y de todas las manifestaciones culturales ligadas a esa lengua.”

Altres membres de la fundació són la Caja Cantàbria i Emilio Botin (Banco Santander) a més de comptar amb el suport econòmic del Govern Espanyol i del Govern de Cantàbria.

És a dir, de diners més aviat els hi sobraran; serà sens dubte una de les fundacions més ben dotades tant econòmica com políticament. La noticia no acaba aquí, a part de la hipocresia que representa que la Caixa destini tants milions a la promoció d’una llengua perseguida (segons Ciudadanos) com és “l’espanyol,” no podem oblidar que difícilment trobarem una aportació de tanta quantia d’aquesta filantròpica entitat a favor de la cultura catalana.

Investigant la noticia, confidencial.cat ha trobat una prova més del delicte i del trist paper d’aquesta tant nostra entitat, us fem un enllaç amb la noticia d’Europa press que reflecteix l’acte de la signatura de l’entrada de l’entitat al Patronat de la Fundació Campus Comillas.

No us la perdeu, la signatura es realitza a Madrid i es pot comprovar “la heroica resistència del President de la Caixa Ricard Fornesa” davant les boniques paraules de benvinguda que li dedica el President de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla.

Escoltar aquest personatge dir “Esta adhesión es "simbólica" además, según el presidente cántabro, frente a quienes "tratan de denostar a Cataluña por las declaraciones de algunos radicales". "Cataluña no es sólo Carod Rovira (suposo que encara és Vice-president de la Generalitat de Catalunya), es una comunidad y una nacionalidad española que ha aportado mucho a la unidad de España y a enriquecerla", que ha hecho a España "más grande y plural", subrayó el líder regionalista.” I quedar-se quiet i sense reaccionar, demostrant quina classe de dirigents tenim en les principals entitats econòmiques del País.

Si davant els insults resten indiferents, què no faran per perjudicar Catalunya en ares de demostrar que són més espanyols que ningú? Ara puc entendre el perquè aquesta noticia ha passat quasi desapercebuda aquí. Amb aquesta actitud, es demostra un cop més, que bona part de la nostra classe dirigent està per la labor de seguir essent cornut i a més paga el beure.

divendres, 29 de desembre del 2006

Espanya practica el joc brut amb l’hoquei català.


Amb motiu de la celebració de la diada del hoquei català al Palau Blaugrana, és van poder escoltar algunes veritats dignes d’ésser portades al Tribunal Europeu dels drets humans.

El vice-president primer de la Confederació Sud-americana de Patinatge, Armando Quintanilla, va confirmar el que molts sospitàvem; de pedra és van quedar els dirigents esportius catalans quan va afirmar que el veritable problema de la presencia de la Selecció Catalana a Sud-americà és el Govern Espanyol.

Segons aquest dirigent, el Govern de Zapatero ha establert una prioritat, evitar la presencia de la Selecció Catalana, per aquesta finalitat ha ordenat a Jaime Lisaveski (President CSD) i a Trinidad Jiménez (Secretaria General per Iberoamèrica) que facin tot el possible i més, per evitar-ho.

Tots sabem que Espanya manté molts convenis d’ajuda als països sud-americans, i les amenaces d’augment de les traves burocràtiques han arribat als principals països que van donar suport al reconeixement de la selecció catalana.

D’aquesta manera, s’explica l’actitud del President de la Confederació Ernesto Cajaravilla insinuant el canvi d’opinió respecte al reconeixament, està vist que Espanya no n’aprenent, que no estarà quieta i que practicarà tot el joc brut possible per impedir la presencia de les Seleccions Catalanes en competicions oficials.

Actitud que contradiu un moció d’Eusko AlKartasuna (173/000006) aprovada en aquesta legislatura en el Parlament Espanyol amb els vots del PSOE, en que s’instava al Govern Espanyol a potenciar la participació d’aquelles seleccions que ho demanin en competicions internacionals.

Per cert, per ser seu del Jocs Olímpics cal practicar el joc net, com va dir el fundador del Comitè Internacional Olímpic Pierre de Coubertein “l’important no és guanyar, sinó participar” i està clar que Madrid practica el joc brut contra Catalunya.