“La Caixa” aposta per la llengua espanyola (3.000.000.-€) i l’extrema dreta.

Una petita noticia ha passat desapercebuda al nostre País: “la Caixa”, la nostra, entra a formar part de la Fundació Campus Comillas amb una aportació inicial de 3 milions d’euros.

La Fundació Campus Comillas segons diu la seva acta es dedica “a la promoción y enseñanza especializada del español, y de todas las manifestaciones culturales ligadas a esa lengua.”

Altres membres de la fundació són la Caja Cantàbria i Emilio Botin (Banco Santander) a més de comptar amb el suport econòmic del Govern Espanyol i del Govern de Cantàbria.

És a dir, de diners més aviat els hi sobraran; serà sens dubte una de les fundacions més ben dotades tant econòmica com políticament. La noticia no acaba aquí, a part de la hipocresia que representa que la Caixa destini tants milions a la promoció d’una llengua perseguida (segons Ciudadanos) com és “l’espanyol,” no podem oblidar que difícilment trobarem una aportació de tanta quantia d’aquesta filantròpica entitat a favor de la cultura catalana.

Investigant la noticia, confidencial.cat ha trobat una prova més del delicte i del trist paper d’aquesta tant nostra entitat, us fem un enllaç amb la noticia d’Europa press que reflecteix l’acte de la signatura de l’entrada de l’entitat al Patronat de la Fundació Campus Comillas.

No us la perdeu, la signatura es realitza a Madrid i es pot comprovar “la heroica resistència del President de la Caixa Ricard Fornesa” davant les boniques paraules de benvinguda que li dedica el President de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla.

Escoltar aquest personatge dir “Esta adhesión es "simbólica" además, según el presidente cántabro, frente a quienes "tratan de denostar a Cataluña por las declaraciones de algunos radicales". "Cataluña no es sólo Carod Rovira (suposo que encara és Vice-president de la Generalitat de Catalunya), es una comunidad y una nacionalidad española que ha aportado mucho a la unidad de España y a enriquecerla", que ha hecho a España "más grande y plural", subrayó el líder regionalista.” I quedar-se quiet i sense reaccionar, demostrant quina classe de dirigents tenim en les principals entitats econòmiques del País.

Si davant els insults resten indiferents, què no faran per perjudicar Catalunya en ares de demostrar que són més espanyols que ningú? Ara puc entendre el perquè aquesta noticia ha passat quasi desapercebuda aquí. Amb aquesta actitud, es demostra un cop més, que bona part de la nostra classe dirigent està per la labor de seguir essent cornut i a més paga el beure.

President Montilla: A més de condemnar, que fem?

Acaben de sortir per TV, el President Montilla i el cofoi Conseller d’Interior Joan Saura per condemnar l’atemptat d’ETA a Madrid, amb una estètica gens reeixida, segurament han fet el que s’esperava, no han sortit ni un pam del políticament correcte, però la pregunta és que fem a partir d’ara?

Els ciutadans esperen dels polítics, a part de les condemnes lògiques davant un atemptat, respostes i solucions, i el nostre país, Catalunya, ens hi juguem molt amb un trencament del procés de pau.

En uns moments complicats, inclòs pel propi desenvolupament de l’estatut, un trencament de la treva farà encara més forts tots aquells que defensen una Espanya única i nacionalment forta.

Avui mateix la brunete mediatica ha reaccionat més forta que mai davant l’atemptat, poc falta perquè demanin ja el cap del propi President del Govern, que la pau no arribi a Euskadi ens pot costar molt car a Catalunya.

Per avançar nacionalment ens cal la fi de la violència, i el nostre President tindria que tenir més ambició, i avui ha perdut l’oportunitat d’encapçalar un país que sempre ha apostat per la pau i el diàleg (la reacció de Catalunya davant l’assassinat d’Ernest Lluch va ésser diferent de la resta de l’Estat).

ETA ha fet una esquerda al procés de pau, però el govern espanyol segueix sense complir la pròpia llei penitenciaria, quan dos no s’entenen, algú ha d’acostar posicions i Catalunya ho podria fer.

Espanya practica el joc brut amb l’hoquei català.

Amb motiu de la celebració de la diada del hoquei català al Palau Blaugrana, és van poder escoltar algunes veritats dignes d’ésser portades al Tribunal Europeu dels drets humans.

El vice-president primer de la Confederació Sud-americana de Patinatge, Armando Quintanilla, va confirmar el que molts sospitàvem; de pedra és van quedar els dirigents esportius catalans quan va afirmar que el veritable problema de la presencia de la Selecció Catalana a Sud-americà és el Govern Espanyol.

Segons aquest dirigent, el Govern de Zapatero ha establert una prioritat, evitar la presencia de la Selecció Catalana, per aquesta finalitat ha ordenat a Jaime Lisaveski (President CSD) i a Trinidad Jiménez (Secretaria General per Iberoamèrica) que facin tot el possible i més, per evitar-ho.

Tots sabem que Espanya manté molts convenis d’ajuda als països sud-americans, i les amenaces d’augment de les traves burocràtiques han arribat als principals països que van donar suport al reconeixement de la selecció catalana.

D’aquesta manera, s’explica l’actitud del President de la Confederació Ernesto Cajaravilla insinuant el canvi d’opinió respecte al reconeixament, està vist que Espanya no n’aprenent, que no estarà quieta i que practicarà tot el joc brut possible per impedir la presencia de les Seleccions Catalanes en competicions oficials.

Actitud que contradiu un moció d’Eusko AlKartasuna (173/000006) aprovada en aquesta legislatura en el Parlament Espanyol amb els vots del PSOE, en que s’instava al Govern Espanyol a potenciar la participació d’aquelles seleccions que ho demanin en competicions internacionals.

Per cert, per ser seu del Jocs Olímpics cal practicar el joc net, com va dir el fundador del Comitè Internacional Olímpic Pierre de Coubertein “l’important no és guanyar, sinó participar” i està clar que Madrid practica el joc brut contra Catalunya.

El Sr. Solbes enganya a “les criades”.

El Conseller d’economia de la Generalitat Antoni Castells no dona l’abast per aturar els despropòsits del Ministre Solbes, l’amo de la caixa dels diners.

Mentre el Govern d’Entesa és malviu per vendre que abarateix els peatges, l’amo dels diners ridiculitza en públic al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Abaratir els peatges via pagament del Govern a les concessionàries és un mal negoci, i el propi Conseller n’és sabedor, només amb els impostos que recapte l’estat amb el que paguem a les nostres autopistes, és podria crear un fons suficient per actuar amb valentia per suprimir els peatges de veritat.

El Ministre Solbes representa l’esperit espanyol més ranci, que té molt clar el seu paper, sense vergonyes, actuen sense complexes en defensa de la unitat de mercat que els garanteixi la seva supervivència.

No para d’enganyar a les “criades catalanes” sense parar, és el personatge perfecte per mantenir l’estafa permanent als catalans, és el perfecte lladre que dirigeix l’atracament perfecte.

Tot plegat demostra el carreró sense sortida on ens trobem, el nou estatut no aporta millores, l’Estat deixa clar que no hi ha més diners per les Comunitats Autònomes, en definitiva una altre pedrada contra el Govern d’Entesa.

El Conseller Castells, per cert expert en balances fiscals i per tant coneixedor de l’astronòmic dèficit fiscal del nostre país sap molt bé que amb l’actual finançament no anem amb lloc, com molt bé ha dit el President de la FEPIME, ens cal un nou model.

Girona, tres a traïció.

El nou any ens portarà l’inici de la carrera per les properes eleccions municipals, i a les comarques de Girona això vol dir que venen temps molt interessants.

El Conseller Nadal que ha vist les seves facultats retallades, amaga les penes dedicant-se al control de la política gironina, un cop s’assegurat la continuïtat en el govern a costa de J.M. del Pozo (els Puigvert i cia. els troben a faltar) i Marina Geli ha quedat tocada en el seu pols amb el President Montilla, el Nadalisme sobreviu i reneix amb tota la seva força.

El seu objectiu que el PSC és recuperi a les properes municipals i per aconseguir-ho, tot val, però un poder l’obsessiona, la Diputació, i per aconseguir-ho ja ha començat el seu peculiar joc “tres a traïció”. S’ho vol fer amb dos a la vegada (CiU i ERC), el que no sabem, és si te suficient viagra per aguantar-ho.

Per un costat i aprofitant la proximitat (comparteixen govern) amb qui mana de veritat a les comarques de Girona és reuneix amb Joan Puigcercòs i li proposa repartir-se el poder local, i sobretot la seva obsessió la Presidència de la Diputació (dos anys cadascú) i el que faci falta.

I per un altre costat aprofitant les suposades necessitats d’Ajuntaments en mans de la coalició nacionalista, és reuneix amb Felip Puig, i els hi garanteix la presidència de la Diputació, el repartiment dels Consells Comarcals i el que és pugui en les principals alcaldies Gironines. Nadal ofereix als nacionalistes assegurar el poder i a més la venjança contra els republicans en safata de plata.

Nadal s’ho vol fer amb tothom, el problema és que no hi ha espai per tots i l’edat comença a passar factura; i sobretot oferir als republicans menys que als nacionalistes és una ofensa difícil d’empassar.

Josep Cuní (TV3) i Rafael Nadal (El Periódico) enfrontats per les irregularitats en l’elecció del Català de l’any.

Desprès de que Víctor Alexandre i altres denunciessin les irregularitats perpetrades pels responsables de l’elecció del Català de l’any, per impedir que l’Èric Bertran (exercit del Fènix) fos un dels candidats elegits per voluntat popular, han esclatat les discussions entre Josep Cuní i el director de “El Periódico” Rafael Nadal (germà dels germans Nadal, coneguts pel seu amor a la totxana).

L’escàndol del que s’han fet ressò diferents mitjans de comunicació (vilaweb, Rac 1, e-noticies, Avui, blocs personals i altres: Joan Puig, Xavier Mir,.....) ha despertat les alarmes dins el programa estrella dels matins de TV3.

Malgrat estar de vacances, Josep Cuní s’ha posat al capdavant de la situació i avui mateix ha mantingut reunions entre altres amb el propi director de TV3 Joan Majó que l’ha comminat a trobar una sortida digna. Però la situació s’ha crispat amb la reunió amb el director d’El Periódico Rafael Nadal, ja que aquest no ha volgut responsabilitzar-se de l’escàndol i a remès la responsabilitat a la gent del programa d’en Cuní.

El proper 8 de gener comença la segona fase de la elecció del català de l’any i ens aquests moments la preocupació és evident, fins i tot s’ha posat sobre la taula l’anul·lació del procés.

Una altre possibilitat seria donar resposta a les demandes dels correus electrònics que estan rebent que demanant que s’afegeixi a la llista dels deu finalistes la candidatura de l’Èric, l’únic problema és que aquesta solució a més de reconèixer l’escàndol, posaria en una situació preeminent al propi Èric Bertran, fet que incomodaria i molt al propi Govern de la Generalitat i al Grupo Z promotor del premi.

Queixes: mfananas@elperiodico.com direccio@ccrtv.com

Nadal deixa a la Marina Geli a la corda fluixa.

“Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa, li donarem un tall”

La guerra freda entre Nadal i la Marina ha tingut aquestes festes un punt àlgid en l’enfrontament que la flamant Consellera de Salut ha tingut amb el President Montilla.

Un enfrontament que ha posat a la Marina Geli a punt de dimitir, veurem com acabar tot plegat, perquè la situació ha estat aprofitada pel Conseller Nadal per assegurar-se el control sobre el PSC Gironí.

Es veu que en aquest nou tripartit les dones ho tenen complicat, no només, no compleixen la paritat, sinó que les Conselleres de l’actual Govern son les primeres en rebre, primer va ésser la Consellera Tura (dolguda encara per haver estat apartada d’interior en “benefici” de Saura) que va rebre l’avís de Montilla i ara sembla que la cosa podria petar amb la Geli.

Nadal es dedica a Girona més que mai, vist que a Palau poca cosa te per conspirar, ha deixat d’ésser un dels homes forts del Govern i ara té molt de temps per dedicar-se a la seva Girona natal, i precisament la Marina havia estat una de les poques que li havia plantat cara, ara ha trobat la manera de venjar-se.

Independentisme marginal, objectiu final.

Iniciem amb aquest bloc, un camí per denunciar a tots aquells que
han començat des de fa uns mesos, inclòs abans de la reedició del tripartit una campanya de neutralitzar l’independentisme o tot allò que pugui significar un avenç nacional.

La manifestació del 18 de febrer “pel dret a decidir” va fer obrir els ulls a més d’un, si una situació com aquella va permetre que una quantitat de gent (molta, tant es si eren un milió o no, l’important o lo preocupant per altres va ésser la capacitat de reacció de la gent) sortís al carrer, que no podria passar amb una societat ben organitzada a l’entorn d’un moviment independentista?

Les finestres necessàries per explicar l’independentisme cada cop son menors; una TV3 en mans socialistes ha estat desnacionalitzada (caldrà veure el que farà en el govern d’entesa ERC; un AVUI en mans del Grup Planeta, ha perdut corda d’una manera contundent(que va passar amb les tovalloles estelades d’aquest any que no es van repartir); una CiU emprenyada i dolguda amb ERC(enfrontament fratricida); en definitiva el poc que queda lliure del tot, és el mon de la blogsfera, on es respira llibertat de damunt de tot.

Condidencial.cat vol ésser una eina de retrobament i denuncia contra les apagades informatives del catalanisme polític, us posem un correu al vostre servei, on us podeu adreçar amb tota llibertat, publicarem i denunciarem a tots aquells botiflers que vagin en contra de les nostres llibertats.

cat.confidencial@gmail.com

Confidencial.cat:

Molt aviat un bloc per parlar de la política catalana sense embuts, amb llibertat i treballant pel dret a decidir del nostre poble.

cat.confidencial@gmail.com