Els sectors sobiranistes de CiU emprenyats per la manca de solidaritat del partit cap a Oleguer Presas

Campuzano, Rull, Vives i fins i tot el mateix Felip Puig no entenen les ordres estrictes de David Madí de passar del cas Oleguer Presas. Creuen un greu error deixar en mans republicanes la solidaritat cap al jugador.

Encara no entenent com la joguina de la fabrica Madí, el confidencial “tripartit-watch” ha pogut penjar un post atacant d’una manera tant barroera en l’estil Jiménez Losantos al portal “Vilaweb,” per haver dut a terme la campanya de boicot a Kelme i en defensa de Oleguer Presas.

Mentre i de manera oficial el responsable d’esports de CDC el diputat Maldonado, presentava la darrera pessebrada, un Club d’atletisme amb el nom del partit, mentre es deixava a la seva sort a l’Oleguer.

Amb actituds botifleres com aquestes, com poden atacar als republicans, com poden donar lliçons de catalanitat, quant resulta que a les primeres de canvi s’abaixen els pantalons, els sobiranistes ja poden fer crides a la unitat d’acció del nacionalisme, ja poden escriure articles com el que ha penjat en el seu bloc l’Antoni Vives, mentre no fotin un cop de puny sobiranista els republicans no so agafaren seriosament.

CiU i PSC s’amaguen per no defensar Oleguer Presas

Diuen que a l’hora de la veritat el PSC i CiU coincideixen quasi sempre, diuen que l’acord per governar junts la Generalitat desprès de les darreres eleccions estava quasi fet, diuen que van pactar les retallades a l’estatut, i diuen que les ambicions personals de Montilla i Mas va trencar l’acord.

Diuen també que l’acord que és va segellar a la Moncloa hi eren tots tres Zapatero, Mas i Montilla i que van pactar que qui guanyes governaria, i diuen que Mas encara no ha reaccionat per l’incompliment de Montilla i el silenci de Zapatero.

Però el que és veritat que quant toca es posen d’acord i ho acabem de veure amb el cas Oleguer Presas, el seu silenci còmplice és una vergonya, és un escàndol que siguin incapaços d’expressar la seva solidaritat davant els atacat que rep un ciutadà català per expressar la seva opinió.

Ja pot parlar CiU d’ERC, ja pot dir que s’han venut al socialistes, que s’han venut al poder de Madrid, però si ells són incapaços de sortir en defensa d’un noble ciutadà d’aquest País, com són capaços de donar lliçons de patriotisme.

PSC i CiU, deixeu ja de ser clients de “KELME.”

KELME=COPE=El Mundo=PP=Botiflers.

Més del mateix, són tots iguals, ells poden dir el volen, es llibertat d’expressió, nosaltres la bona gent que el que fem és defensar la llibertat i el País ens diuen terroristes, ens insulten, ens boicotegen, ens amenacen, ja ni ha prou.

Cap agressió sense resposta, és el que cal, denunciar més que mai, confidencial.cat no compra productes esportius, però ens sumem a la campanya “Kelme m’ha perdut com a client.”

Prou ja de demanar perdó, cal aflorar el conflicte democràtic contra Espanya, que és carreguin l’estatut, és el que han de fer, a veure si aleshores la clase política catalana compleix el que diu.

Que el magistrat vetat Pablo Pérez Tremps, que no plegui, per favor li hem de demanar, que no el substitueixin, que el Tribunal Constitucional si té pebrots que retalli l’estatut, acabem d’una vegada per totes amb la farsa de l’Espanya plural.

Que retallin l’Estatut, aleshores veurem que fan Mas, Montilla, Carod i Saura.........


cat.confidencial@gmail.com

El PSC perd els papers davant l’actitud d’esquerra

Els republicans s’han plantat en el tema del decret de la tercera hora, farts de l’actitud botiflera d’Ernest Maragall han dit prou i han forçat al govern de Montilla a presentar el recurs d’inconstitucionalitat.

Si que és veritat que han renunciat a presentar recurs contra la invasió competencial que segons l’Institut d’Estudis Autonòmics té la Llei de la Dependència, però en aquest tema han prioritat la política social i la demanda de les entitats del sector, segurament és un error però els republicans han volgut centrar la lluita en el decret d’ensenyament que els podria costar molt car en clau interna.

Carod i Puigcercòs veien amb preocupació que tenien que presentar batalla pel tema del català, una actitud laxa de la direcció republicana podria haver portat a una veritable revolta.

Però aquesta situació ha provocat nervis al carrer Nicaragua, si a tot plegat i com a conseqüència de la recusació del ponent progressista del Constitucional s’ha endegat una veritable guerra política pel control d’aquest organisme, el PSC i el PSOE s’hi juguen molt, una retallada brutal de l’estatut podria portar problemes als socialistes.

Precisament ahir el Conseller de la Vice-presidència en una conferencia a Palau va dir: Resultaria que nosaltres, tal com som i volem ser, no hi cabem a Espanya. Que el nostre Estatut no cap a la Constitució. Quina via ens queda, llavors, si no és la via sobiranista? Quant temps més hauran d'estar els nostres interessos pendents d'un vot, el vot d'un magistrat en un tribunal situat a 600 quilòmetres de distància, on es decideix sobre el nostre present i s'hipoteca el nostre futur?

Una advertència? Un avis? Unes frases per contenta les bases republicanes?
El temps ho dirà.

Tarda i Oleguer, dues veus que parlant clar contra un Estat Espanyol repressor.

Malgrat que alguns dirigents d’ERC i del FC Barcelona no els hi agradat les declaracions del diputat Tarda i d’Oleguer posant en qüestió la legitimitat d’un Estat Espanyol que és incapaç de complir la llei.

Les seves declaracions posant en dubte l’actitud democràtica de l’estat en el cas del pres d’ETA Iñaki de Juana Chaos han trasbalsat les consciències d’alguns que diuen considerar-se demòcrates.

La trajectòria compromesa social i nacional de Joan Tarda i Oleguer Preses són un exemple de treball al servei d’aquest país, són un exemple per molta gent, demanem des de confidencial.cat el suport cap aquestes persones per evitar que puguin ésser represaliades per les seves respectives organitzacions.

Carod i Laporta han de saber que denunciarem qualsevol intent de linxament de Tardà i Oleguer, que és mereixen tot el nostre suport, han dit el que pensen molts, la justícia d’aquest estat està com està, una justícia llunyana dels ciutadans no ens pot donar lliçons de democràcia.

Només el diàleg pot acabar amb la violència, la història ens ho demostra, ara més que mai cal diàleg i no hipocresia.

El Tribunal Constitucional es carrega l’Estatut de Catalunya

El PP s’han surt amb la seva, amb la recusació del membre del Tribunal Constitucionals Pablo Pérez Tremps per un estudi que el Govern de Jordi Pujol li va encarregar, la majoria conservadora s’ha apoderat del poder de decisió respecte als set recursos presentats contra l’Estatut de Catalunya.

L’estatut rebaixat per l’acord Mas-ZP i beneït pel govern del tripartit anomenat d’entesa està condemnat al fracàs, està clar que el Tribunal Constitucional de clara majoria conservadora donarà la raó a molt bona part dels recursos presentats, segurament l’apartat de la llengua catalana serà un dels mes afectats, un dels pocs avenços de l’actual estatut serà retallat pel mateix tribuna.

Davant d’aquesta situació i vistos els antecedents de la mal anomenada “justícia” d’Espanya està clar que el Tribunal Constitucional es carregarà l’Estatut de Catalunya.

I ara que pensen fer els partits polítics d’aquest país, CiU, PSC, ERC, IC/EUiA? De que ens serveix assumir la responsabilitat espanyola? Els ciutadans d’aquest país aspiren a una Catalunya més sobirana, a una Catalunya més lliure, la via de pactar amb Espanya ja no serveix, la previsible retallada a l’estatut per part del Constitucional ens demostra un cop més que amb Espanya no ja res a fer.

Diuen que no ja mal, que per bé no vingui, la vergonya d’una sentencia del Constitucional contra un estatut ja retallat, ens ha d’obrir les portes a la presentació i extensió del conflicte amb Espanya. Adéu a l’estatut de la Moncloa, ara és l’hora de decidir dels catalans i catalanes. Adéu Espanya.

cat.confidencial@gmail.com

Nadal histèric per les llargues d’esquerra, vol governar la Diputació de Girona costi el que costi, i està disposat a tot!!!!!

L’amo, el totpoderós Joaquim Nadal comença a estar fart de les llargues que li dona esquerra a la proposta d’estendre el tripartit a les comarques gironines a les properes eleccions municipals.

Nadal està que no dorm davant el fet que els republicans no contestin les seves ofertes, l’amo ha proposat un pacte gironí que s’estendria a la majoria de municipis, consells comarcals i a la reina de la corona, és a dir la Diputació.

De totes maneres els socialistes gironins i el seu cap, poden ésser cridats a capítol per Montilla davant la crisis permanent dels socialistes gironins, primer els hi plega del partit l’alcalde de Riudarenes i diputat provincial Jordi Gironès, desprès un altre diputat i alcalde Lluís Gibrat és passa al grup mixt i una altre diputada i portaveu municipal a Lloret, Lucia Echegoyen abandona en el darrer moment i deserta davant el desconcert existent al partit.

Els socialistes gironins dirigits per l’Amo i acompanyats per el diputat Alex Saez, Quintanes poc més estan passant pel pitjor moment, a pocs mesos de les eleccions municipals veuen a més com cada cop les candidatures de les principals ciutats tocant fons.

Armangue cada cop més discutit a Figueres, Marigó ha llençat per la finestra en els darrers mesos la seva imatge, (actituds com no acceptar l’acord de ple de tancament de l’aparcament il·legal de caravanes, la pèrdua dels papers un dia si i un altre també) la manca de candidat a ciutats com Lloret i altres de les més importants de les comarques gironines estant portant el desànim a les files socialistes.

Davant aquests fets els republicans saben que el millor és la coherència, malgrat les dificultats l’acord de la Diputació de Girona amb CiU ha funcionat i vist la situació de crisis permanent dels socialistes gironins creuen que aquest no es el millor moment per parlar de pactes, a més des de la direcció republicana, saben que és bo tenir lligams amb CiU, i que el PSC mani a tot arreu és un greu problema per esquerra.