dijous, 28 de desembre de 2006

Girona, tres a traïció.


El nou any ens portarà l’inici de la carrera per les properes eleccions municipals, i a les comarques de Girona això vol dir que venen temps molt interessants.

El Conseller Nadal que ha vist les seves facultats retallades, amaga les penes dedicant-se al control de la política gironina, un cop s’assegurat la continuïtat en el govern a costa de J.M. del Pozo (els Puigvert i cia. els troben a faltar) i Marina Geli ha quedat tocada en el seu pols amb el President Montilla, el Nadalisme sobreviu i reneix amb tota la seva força.

El seu objectiu que el PSC és recuperi a les properes municipals i per aconseguir-ho, tot val, però un poder l’obsessiona, la Diputació, i per aconseguir-ho ja ha començat el seu peculiar joc “tres a traïció”. S’ho vol fer amb dos a la vegada (CiU i ERC), el que no sabem, és si te suficient viagra per aguantar-ho.

Per un costat i aprofitant la proximitat (comparteixen govern) amb qui mana de veritat a les comarques de Girona és reuneix amb Joan Puigcercòs i li proposa repartir-se el poder local, i sobretot la seva obsessió la Presidència de la Diputació (dos anys cadascú) i el que faci falta.

I per un altre costat aprofitant les suposades necessitats d’Ajuntaments en mans de la coalició nacionalista, és reuneix amb Felip Puig, i els hi garanteix la presidència de la Diputació, el repartiment dels Consells Comarcals i el que és pugui en les principals alcaldies Gironines. Nadal ofereix als nacionalistes assegurar el poder i a més la venjança contra els republicans en safata de plata.

Nadal s’ho vol fer amb tothom, el problema és que no hi ha espai per tots i l’edat comença a passar factura; i sobretot oferir als republicans menys que als nacionalistes és una ofensa difícil d’empassar.